Canó d'electrons
Un canó d'electrons és l'element que serveix per generar i dirigir un feix d'electrons adequadament i amb energia suficient. El canó d'electrons és part fonamental d'un tub d'imatge, d'un microscopi electrònic, i la font d'electrons d'un accelerador de partícules.[1]
Parts[modifica]
El canó d'electrons consta dels següents elements (G1 -G2 -G3 -G4, batejats tant reixes com ànodes):
- Càtode - escalfat indirectament mitjançant un filament espiral, que el fa emetre electrons per termoemissió.
- G1 (Reixa de control o Wehnelt) - és un petit cilindre amb un orifici, el cilindre envolta càtode i té una relació potencial negatiu respecte a ell, la diferència de potencial permet modular la intensitat del feix d'electrons, i per tant la brillantor del punt lluminós d'un tub de raigs catòdics.
- G2 (Reixa pantalla o Ànode accelerador) - consta d'un elèctrode cilíndric de més diàmetre que el G1, accelera el feix d'electrons.
- G3 (Ànode de focus) - permet enfocar el feix i que impacti en una àrea molt petita de la pantalla. És generalment un cilindre foradat i sol estar connectat a una font elevada de tensió variable que serveix per enfocar. El sistema d'enfocament és equivalent a les lents en els sistemes òptics.
- G4 (Ànode d'astigmatisme -no sempre hi és) - consta d'un elèctrode cilíndric de diferent diàmetre que els anteriors, serveix per a la correcció de l'astigmatisme.
Aplicacions del canó d'electrons[modifica]
L'ús més comú de canons d'electrons és en tub catòdic, que s'utilitzava àmpliament en monitors d'ordinadors i televisions fins que les pantalles de pantalla plana les feien obsoletes. Una pistola electró també es pot fer servir per ionitzar partícules afegint electrons o eliminant electrons d'un àtom.[2] Aquesta tecnologia de vegades s'utilitza en espectrometria de masses en un procés anomenat ionització d'electrons per ionitzar partícules [vaporitzades] o gasoses. S'utilitzen canons d'electrons més potents per a la soldadura, recobriment metàl·lic, Impressora de metall 3D, producció de pols metàl·lica i forns al buit.[3]
Els canons d'electrons també s'utilitzen en aplicacions mèdiques per produir raigs X amb un linac (accelerador lineal); un feix d'electrons d'alta energia arriba a un objectiu, estimulant l'emissió de raigs X.
Mesura i detecció[modifica]
Es pot utilitzar un nanocoulombímetre en combinació amb una copa de Faraday per poder detectar i mesurar els feixos emesos pel canó d'electrons i el canó d'ions (ion gun).
Una altra manera de detectar feixos d'electrons a partir d'una pistola d'electrons és mitjançant una pantalla fòsfor que s'ilumina quan és impactada per un electró.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Livingston, M. S.; Blewett, J. Particle Accelerators. Nova York: McGraw-Hill, 1969. ISBN 978-1-114-44384-6.
- ↑ Whitaker, Jerry C.. The RF Transmission Systems Handbook. CRC Press, 2002, p. 8.14–8.16. ISBN 1420041134.
- ↑ 1997 Industrial Assessment of the Microwave Power Tube Industry - US Department of Defense [1]
Fonts[modifica]
- Jerzy Antoniewicz (editors), Manual Ràdio i Teleelektryka. B - Elements i components de , PWT, Varsòvia 1959
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó d'electrons |
- Imatge generada mitjançant FIM Arxivat 2013-11-22 a Wayback Machine.