Can Catà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) | |||
| Lloc | Camí de Can Catà | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 27387 | |||
Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
[modifica]Antigament conegut com a mas Coll i també Gassó, va ser venut el 1708 per Eulàlia Domingo, vídua del doctor en drets Francesc Catà, a Josep Mas i Duran (†1725), burgès honrat de Perpinyà.[2][3] Aquest va reunir més propietats a la zona i fou succeït per la seva filla Maria Agnès Mas i Duran (†1743), vídua del procurador causídic Josep Pallerols, que al seu torn fou succeïda per Josep Vinyes i Fuster, doctor en drets.[3] El 1773, els seus hereus, els germans Francesc d'Assís, Maria Francesca, Maria Agnès, Maria Teresa i Marià Peraller i Vinyes vengueren el conjunt al comerciant Ramon Llordella i Torrebruna,[3][4] que el 1790 va ser nomenat cavaller i el 1791 va rebre el privilegi de noble de mans de Carles IV.[5][6] A la seva mort el 1799, va ser succeït pel seu fill Ramon de Llordella i Tresserras.[7][4]
Arran de la Guerra del Francès, la família va fugir a Mallorca, on la seva esposa Gertrudis de Lana i Piferrer[8] i la seva filla Maria Rosa moririen el 1812.[9] Després de la mort sense descendència del primogènit Pere Nolasc,[4] la successió va passar a la seva neboda Gertrudis de Lemaur i de Llordella (1802-1868), filla de Maria Lluïsa de Llordella i de Lana (1780-1803) i de l'enginyer militar Manuel Lemaur de la Muraire (1759-1811), casada amb el coronel d'artilleria Josep de Molins i de Cabanyes (1793-1859).[8][4]
El 1861, ja vídua, va vendre la finca per 12.000 duros a Maria Carme Llopart i Xiqués, pagats per la seva mare Manuela Xiqués i Romagosa, indiana natural de l'Havana, com a part del dot al seu matrimoni amb Leopold Gil i Serra.[4][10] Posteriorment, fou heretada pel seu fill Leopold Gil i Llopart, casat en terceres noces amb Elisa Nebot i Torrens, i foren pares de l'arquitecte Leopold Gil i Nebot (1921-2016).[11][12]
Descripció
[modifica]És una masia del segle xviii amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes, on s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle xx. És coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises.[1]
Té uns jardins d'estil neoclàssic, dissenyats al segle xx per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens.[13] La finca inclou la Reserva Natural de Can Catà,[13] que actualment no s'obre al públic.[14]
Referències
[modifica]- 1 2 «Can Catà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Josep Galí, 21-12-1708.
- 1 2 3 AHPB, notari Joan Fontrodona i Roure, manual 1.064/13, f. 300-309v, 08-11-1773.
- 1 2 3 4 5 AHPB, notari Josep Pla i Soler, manual 1.298/26, f. 39-49v, 16-07-1861.
- ↑ «Real Privilegio de Caballero del Principado de Cataluña, a favor de Ramón Llordella y de sus descendientes por línea recta masculina».
- ↑ «Llordella». blasonari. genealogía y heráldica.
- ↑ AHPB, notari Joan Fontrodona i Roure, 14-10-1799. Publicació del testament de Ramon de Llordella i Torrebruna.
- 1 2 Antuña y Lloréns, 2019, p. 11-12.
- ↑ «Dos cents anys de la Guerra del Francès a Cubelles». Festa major de Cubelles, 2014, p. 11-25.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2010, p. 185-186.
- ↑ Bonet Armengol, 2015, p. 217.
- ↑ Solans Huguet, 2017.
- 1 2 «Can Catà». Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola del Vallès. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Arxivat de l'original el 2014-09-03.
- ↑ «Reserva natural de Can Catà». Camins on gaudir del verd. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Arxivat de l'original el 03-09-2014.
Vegeu també
[modifica]
Bibliografia
[modifica]- Antuña y Lloréns, Astrid «Don Carlos Lemaur y su descendencia». Cuadernos de Ayala, núm. 79, juliol 2019, p. 11-20.
- Bonet Armengol, Jordi «Homenatge a Leopoldo Gil Nebot». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2015, p. 227-330.
- Solans Huguet, Joan Antonit «Leopold Gil Nebot. Arquitecte (1921-2016)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2017, p. 213.
- Rodrigo y Alharilla, Martín. La familia Gil. Empresarios catalanes en la Europa del siglo XIX. Fundación Gas Natural, 2010. ISBN 978-84-614-2739-0.