Can Girona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Can Girona
Imatge
Xemeneia de Can Girona
Dades
TipusXemeneia de fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1950 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura industrial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDiagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlull, 328 Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 24″ N, 2° 12′ 36″ E / 41.406775°N,2.210049°E / 41.406775; 2.210049Coord.: 41° 24′ 24″ N, 2° 12′ 36″ E / 41.406775°N,2.210049°E / 41.406775; 2.210049
Bé cultural d'interès local
Identificador42455

Can Girona (MACOSA) era una fàbrica metal·lúrgica situada al Poblenou de Barcelona. Del complex fabril només en queda la Torre de les Aigües del Besòs i la xemeneia, declarada bé cultural d'interès local.[1][2]

Descripció[modifica]

La xemeneia s'ubica al carrer Llull, encaixada entre dos blocs de pisos. Està feta amb formigó i amb els seus 65,30 metres d'alçada és la més alta de Barcelona. Té planta decagonal i va disminuint el seu perímetre a mesura que guanya alçada. Les arestes estan marcades per unes motllures semicirculars a mode de columnes adossades. Uns metres abans del final de la xemeneia hi ha una anella doble i finalment està coronada per tres peces circulars que van augmentant de diàmetre i la superior és més ample que les dues inferiors. El sistema constructiu és el denominat "monnoyer" que fa servir peces prefabricades de formigó lleugerament armat i de dimensions variables que s'encaixen entre si.[2]

Història[modifica]

Els germans Ignasi i Casimir Girona i Agrafel formaven part d'una de les famílies més rellevants del segle xix. El primer havia participat en la fundació del Banc de Barcelona i tots dos van impulsar una gran foneria, la de la Mare de Déu del Remei, nascuda el 1862 amb la compra d'una de més petita ja existent des de cinc anys abans, en un extrem de Sant Martí de Provençals, al final del carrer del Taulat. La raó del nom de la foneria es devia a una propietat rural dels Girona, el castell del Remei, a la Noguera. A la jove foneria es van construir els primers carrils ferroviaris de Catalunya. La fàbrica, aviat coneguda com a Can Girona, era una foneria de segona fusió, perquè no tenia alts forns.[3]

El 1881, l'empresa familiar es va transformar en Materiales para Ferrocarriles y Construcciones SA, però els Girona van seguir tenint-ne el control. Es va especialitzar en la construcció de vagons, fins al punt que l'any 1897, any de l'agregació de Sant Martí a Barcelona, en van fer un miler. Un dels membres de la família, Manuel Girona i Agrafel, havia estat alcalde de la ciutat el 1876. Finalment, el 1907 van disposar d'un alt forn propi, i el 1928 en van afegir un altre. En aquells moments d'expansió l'empresa donava feina a 2.600 obrers i ocupava 18 hectàrees.[3]

El 1947, Can Girona es va fusionar amb Construccions Devis SA, de València, amb fàbriques a la capital valenciana i a Alcázar de San Juan. La societat resultant prengué la denominació de Materials i Construccions SA (MACOSA), i va entrar en l'òrbita del Banc Central.[4] MACOSA va desaparèixer l'any 1989, quan es va fusionar amb la Maquinista Terrestre i Marítima i la francesa GEC-Alstom. Les naus, que ocupaven uns 164.000 m², van ser venudes el 1991 i en una part dels terrenys s'aixecà el polígon conegut com a Diagonal Mar.[3][2]

Can Girona va inspirar una novel·la de records ambientada a la dècada de 1920, Can Girona. Por el desván de los recuerdos, de l'escriptor Josep Ramon Arana.[2]

Referències[modifica]

  1. «XEMENEIA MACOSA». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Xemeneia Macosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 DDAA. Enciclopèdia, El Poblenou en 135 veus. Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 33
  4. Cabana, 1992.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Xemeneia Macosa». Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Girona