Casa Manuel Girona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Plaça del Duc de Medinaceli | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Construcció | 1868 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romanticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça Duc de Medinaceli, 3 i Ample, 2-2 bis i Mercè, 1-3 | |||
| ||||
| Format per | Josep Anselm Clavé (placa) | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 542 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Josep Anselm Clavé (placa) | ||||
| Identificador | 1238-1 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Manuel Girona i Agrafel | |||
| Ocupant | Registre Civil | |||
La casa Manuel Girona, també coneguda com a Can Girona, és un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli, 3 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Actualment és la seu del Registre Civil.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici compost per semisoterrani, planta baixa i tres pisos, amb façana a quatre carrers: Ample, Orient (actualment plaça de la Mercè), Mercè i plaça del Duc de Medinaceli, on es troba l'accés principal, format per dues portes d'arc de mig punt.[1]
Història[modifica]
La societat de comerç i banca Girona Germans, Clavé i Cia, fundada el 1839 per Ignasi Girona i Targa (15.000 duros), els seus fills majors d'edat Joan i Manuel Girona i Agrafel (6.250 duros cadascun) i Joan Baptista Clavé (12.500 duros),[2] es va instal·lar al palau del comte de Santa Coloma,[3][4][5] un casal barroc compost de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, amb un portal adovellat i un rellotge de sol a la façana principal. El 1846, Clavé va adquirir-lo al comte Joan Baptista de Queralt i Silva per 690.000 rals,[6] i el 1854 es va retirar de la societat, per la qual cosa aquesta passà a dir-se Girona Germans,[7][8][9] liquidada finalment entre el 1864 i el 1867.[10] Aleshores, Manuel Girona va encarregar el projecte d'una nova residència a l'arquitecte Josep Oriol Mestres,[11] que es va dur a terme a partir del 1868 amb l'enderrocament del vell palau.
El 1988 va patir una remodelació total de l'interior per a acollir les oficines del Registre Civil.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Registre Civil». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 84.
- ↑ «Can Girona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Generalitat de Catalunya.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 372, 373 i 380.
- ↑ Congost, 1989, p. 87.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 85.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 170, 287, 289.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 117, 166, 233.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 87-88.
- ↑ «Casa de Manuel Girona». AHCB.
Bibliografia[modifica]
- Blasco, Yolanda; Pla, Lluïsa «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Historia Social, 64, 2009, pàg. 79-98.
- Congost, Rosa «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal». Recerques. Història, economia, cultura, 22, 1989, pàg. 83-92.
- Rosselló i Nicolau, Maribel. L'interior a Barcelona en el segle XIX. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica (tesi doctoral), 27 octubre del 2007.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel Girona |
- «Casa Manuel Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.