Can Rosés (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Can Rosés».
Infotaula d'edifici
Can Rosés
Can Rosés - entrada.jpg
Dades
Tipus masia
Arquitecte Joaquim Gelabert i Cuyás
Característiques
Estil arquitectònic Eclecticisme, obra popular
Ubicació geogràfica
Localització Pl. Rosés - c. Deu i Mata, 49-65 - c. Numància, 138-148
 41° 23′ 18″ N, 2° 08′ 05″ E / 41.388229°N,2.134692°E / 41.388229; 2.134692Coord.: 41° 23′ 18″ N, 2° 08′ 05″ E / 41.388229°N,2.134692°E / 41.388229; 2.134692
BCIL
Identificador IPAC: 30213
Modifica les dades a Wikidata

Can Rosés és una antiga masia del barri de les Corts de Barcelona, actualment seu d'una biblioteca municipal. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local. Situada al districte número 4 de les Corts, aquesta finca estava envoltada per una tanca i dóna nom al Raval de Can Rosés.

Descripció[modifica]

Can Rosés està ubicat al districte de les Corts, a la cantonada sud-oest d'una illa de planta rectangular delimitada pel carrers Numància, Deu i Mata, Constança i un passatge obert que la separa de l'Illa Diagonal. Es tracta d'un conjunt d'edificis aïllat format per una antiga masia amb un cos annexat a ponent. Té la façana principal a migdia, afrontada amb la plaça Rosés / carrer Deu i Mata, 65.[1]

L'edifici principal és de planta rectangular i l'estructura en alçat comprèn planta baixa, i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües.[1]

La façana principal, orientada a migdia, està estructurada de manera regular, amb obertures realitzades en quatre eixos verticals. A la planta baixa hi ha dos portals d'accés independents situats al centre, amb muntants i llindes de pedra, i dues finestres als costats. Aquestes presenten un ampit motllurat i estan tancades per una reixa de ferro forjat, sobresortint de la línia de façana. Abans, també hi havia una tribuna adossada a la cantonada sud-oest de la façana principal, amb una alçada d'una planta i coberta per una teulada plana utilitzada com a terrassa balustrada, però amb les diverses reformes que ha patit l'edifici ha desaparegut.[1]

A la primera planta, just sobre els portals de la planta baixa, hi ha dos balcons en voladís, amb llosana motllurada i baranes de ferro forjat. A l'última planta hi ha quatre finestres emmarcades per pilastres. Les dues centrals són dobles, dividides per un mainell central. El ràfec en voladís està sustentat per mènsules de pedra amb decoració vegetal i coronat per un capcim de pedra amb motius geomètrics i florals.[1]

Excepte els emmarcaments de les obertures, fets amb carreus, la façana està revestida amb estuc esgrafiat que reprodueix motius geomètrics. L'element més interessant d'aquest esgrafiat es troba al punt central, on es dibuixa un rellotge de sol envoltat d'elements vegetals. A sota es pot llegir la llegenda "Construida en 1716 y Restaurada en 1900). A la façana de ponent també hi ha esgrafiat un segon rellotge de sol.[1]

L'edifici annex és una estructura senzilla d'una única planta amb terrat pla transitable que deuria funcionar originàriament com zona d'emmagatzematge o habitatge per als treballadors.[1]

Història[modifica]

La masia original fou construïda l'any 1716 en una zona que havia petit la Guerra de Successió, moment en què es van destruir moltes masies del Pla de Barcelona. Davant seu passava el vell camí de les Corts a Sarrià i l'any 1870, la masia encara es trobava aïllada i solitària. Hi passava el vell camí de les Corts a Sarrià. Els Gelabert, propietaris de Can Rosés, foren una de les famílies de Les Corts que cediren terres per a edificar el temple i Les Corts Noves .[1] L'any 1900 el mestre d'obres i propietari de la finca, Joaquim Gelabert i Cuyás la va reformar atorgant-li un caliu més residencial. A l'antiga era va fer un jardí i la façana principal va ser totalment restaurada i coberta amb esgrafiats.[1][2]

Entre els anys 1978 i 1992 s'hi va instal·lar el Col·legi Ítaca, que va modificar en part les distribucions interiors. En el projecte del complex comercial L'illa Diagonal, inaugurat l'any 1993, es va incloure la restauració del mas i la seva habilitació com a biblioteca. La Darrera reforma es va realitzar l'any 1991 per a adaptar-la a equipament públic. Des del 1992 és la seu de la Biblioteca Popular de Les Corts.[1][3]

Biblioteca[modifica]

És la secció de la biblioteca pública on podem trobar documents en diferents suports i formats que fan referència a l’àmbit geogràfic del districte de Les Corts de Barcelona. La col·lecció local de la biblioteca recull documents de caràcter històric i actual que fan referència al districte de Les Corts i als seus barris, les Corts, Sant Ramon i La Maternitat i Pedralbes. Trobareu documents sobre la seva història, directoris d'associacions, els seus parcs i jardins, els Jocs Florals, les masies[4] i els pagesos, els edificis o les festes. També aplega qualsevol document escrit sobre algun personatge del barri o institució del districte, com el Futbol Club Barcelona. La col·lecció local de la biblioteca té un interès especial per a totes les persones interessades en la història local i per a les que volen conèixer més i millor el lloc on viuen. Els documents que componen aquesta col·lecció s'identifiquen amb les sigles CL i els trobareu a la primera planta.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Can Rosés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].
  2. «Can Rosés». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  3. Moreno, Jessica; Rufí, Àlex «Can Rosés, una masia convertida en biblioteca». 10 febrer 2012 [Consulta: 27 desembre 2013].
  4. «Les masies de Les Corts». [Consulta: 27 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Can Rosés
  • «Can Rosés». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.