Can Santgenís
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canyelles (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí Antic de Sant Llàtzer, 2-6 i Passeig de la Vall d'Hebron, 291-301 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30252 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2834 | |||
Can Santgenís és una antiga masia de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, actualment al barri de Canyelles de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] L'estructura original ha quedat desfigurada en haver-se remuntat les dues galeries laterals, originalment més baixes,[2] si bé s'han conservat alguns dels esgrafiats que decoraven la façana.[3]
Història[modifica]
Masia[modifica]
L'heretat dels Santgenís era una gran finca de 65 mujades, equivalent a més de 30 hectàrees, a la vessant de Collserola, entre el turó de Roquetes, una part en el terme de Montcada, i la Vall d'Hebron. La finca disposava de 4 mines d'aigua que omplien una bassa al costat de l'hort.[4] La casa era una una típica pagesia amb les instal·lacions adients, a la planta baixa, per a acollir el bestiar i els estris agrícoles.[3]
Torre[modifica]
El 1726, Francesc Sala-Alemany i Santgenís, net de Cristòfol Santgenís, el primer membre de la família documentat, encarregà una gran reforma de l'edifici, que durarira dos anys, per un import de 234 lliures, 12 sous i 6 diners, el que dóna idea de les pretensions de torre senyorial.[4] L'edifici resultant és de grans proporcions, amb galeries porxades a banda i banda del primer pis. Té planta baixa, dos pisos i golfes.[3]
Els descendents, per problemes econòmics, contractaren masovers que s'encarreguessin de la casa i finca.[4]
Cap el 1830, la finca passà a mans de la família Magarola, que tenien altres propietats i la residència principal al carrer de la Portaferrissa de Barcelona (vegeu Palau Magarola). El 1869 s'expropià una part de la finca per a la construcció de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, que actualment ve a ser la Ronda de Dalt i el passeig de Valldaura.[4]
Granja de la Santa Creu[modifica]
El 1889, l'Hospital de la Santa Creu comprà la finca per a utilitzar-la d'alqueria de l'Hospital Mental que estava construint, i per a obtenir l'aigua que li mancava, i 'anomenaren Granja Santgenís. Durant 30 anys la finca va seguir amb l'ús rural, produint hortalisses, fruites, vi, aviram, porcs i d'altres animals de corral, parcel·lada i explotada per pagesos parcers que les tenien per antics censos a rabassa morta i que ara els cobraria l'Hospital.[4]
El 1920, l'Hospital de la Santa Creu decidí destinar-lo a sanatori mental d'homes, amb serveis de pagament, i l'anomenaren Granja de la Santa Creu. El 1925 s'hi afegiren les dones, distribuint els homes en una planta i les dones a l'altra. La casa disposava de tres plantes: a la planta baixa hi havia els serveis de la casa, l'administració i sales per a música, de reunió, de jocs com billar o d'altres, gimnàs i instal·lacions d'electroteràpia; a les dues plantes altes hi havia les habitacions amb vistes al mar i la muntanya amb bona ventilació.[4]
Casa de la Santa Creu[modifica]
La Granja de la Santa Creu començà a ser deficitària cap el 1931, per mancança de pacients, i l'1 de gener del 1935 decidiren posar-la en venda. La va comprar la Congregació de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu pel preu de 180.000 pessetes, que li canvien el nom per casa de la Santa Creu.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Can Sant Genís». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Can Sangenís». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Can Sangenís». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Fernández, 2009.
Bibliografia[modifica]
- Fernández, Juanjo «Can Santgenís. Mas, alqueria, casa de salut i residència». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 8, 12-2009, pàg. 69-73.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Santgenís |
- «Can Sangenís». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «CAN SANTGENÍS». Memòria dels barris. Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó, 06-08-2012.