Can Simó (Deià)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Deià (Mallorca) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 30 novembre 1993 | |||
| Identificador | RI-51-0008404 | |||
Can Simó, antigament anomenada Son Bauçà de Llucalcari, és una possessió situada a Llucalcari, en el terme municipal de Deià (Mallorca).[1]
Compta amb una torre de defensa del segle xvii.[1] Se situa en una zona declarada paisatge pintoresc des del 1972 i bé d'interès cultural des del 1985, a més d'estar protegida segons les Normes Subsidiàries i les Directrius d'Ordenació del Territori.[2]
A la dècada del 1980, l'empresa Bancals SA, pertanyent a Alex Ball, va comprar Can Simó.[3] El 1985, s'hi va començar a edificar amb permís de l'Ajuntament de Deià, tot i que era una zona no urbanitzable.[4] Així doncs, el 1986 el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa va denunciar que l'Ajuntament de Deià havia autoritzat la parcel·lació en quatre parts de la finca de Can Simó per tal de construir-hi xalets.[5] El maig del 1992, el Tribunal Superior de Justícia de Balears ordenà la demolició dels quatre xalets, construïts il·legalment. El 1999, el Tribunal Suprem d'Espanya ratificà aquesta ordre.[6] Així i tot, el 2006 encara no s'havia efectuat.[5] El 2009, el Suprem va emetre una sentència judicial que obligava l'Ajuntament a abatre els edificis.[4] De fet, aquell any el batle de Deià, Jaume Crespí, va començar a rebre una multa setmanal de 600 euros fins que no es tombessin les cases.[7] El 2011, es van demolir finalment.[4] Els propietaris eren l'escriptor espanyol Fernando Schwartz i tres ciutadans alemanys, d'entre els quals Axel Ball.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p. 243. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Cañellas, M. «El GOB insta al alcalde a demoler sin más dilación los chalés de Llucalcari». Diario de Mallorca, 24-12-2008. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ Vàzquez, Maria; J. S., J.; R. G., C. «El TSJB ordena al Ajuntament de Deià derribar los chalets ilegales de Llucalcari». Última Hora, 21-07-2001. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bonnin, Margalida. «L'ajuntament de Deià proposa pagar 480.000 euros d'indemnització per a un dels xalets de Llucalcari». Ara Balears, 29-10-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Llucalcari: 20 anys». dBalears, 07-12-2006. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ Ripoll, Pilar. «El xalets il·legals de Llucalcari no s'han esbucat després de 12 anys de judicis». dBalears, 11-01-2001. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ «No vagi per dit». dBalears, 12-04-2009. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ Garcia, Lluc. ««A la Serra hi ha 700 cases com les de Llucalcari»». Setmanari Sóller, 07-12-2010. [Consulta: 29 octubre 2023].