Línia Saragossa-Canfranc
| Canfranero | |
|---|---|
 Tren aturat a l'estació de Canfranc | |
| Recorregut | Saragossa-Canfranc |
| Operador | Renfe |
| Estacions | 18 |
| Longitud | 187,7 km |
| Ample ferroviari | 1668 mm |
Canfranero és el terme amb què es coneix la línia ferroviària que uneix Saragossa i Canfranc. Té una longitud de 187,7 km i el trajecte té una rampa màxima de 19,9%.
Condicionades per aquesta topografia difícil, les estacions es troben només en les rodalies de les grans poblacions. Tot i això, la relació més directa per ferrocarril entre les capitals de Madrid i París seria encara avui per Canfranc. A més, la línia fèrrea recorre zones turístiques molt importants.
La línia va ser internacional des de temps de la Segona República Espanyola, però està tallada en la seva vessant francesa des de 1970.
Història[modifica]
L'indià Narcís Hereu Matas, qui va fer fortuna a la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865), va gestionar el projecte des de la seva residència a París i després a Madrid, entre els governs d'Espanya i França i va finançar personalment la posada en marxa de la línia, a través de les entitats bancàries de França i Aragó, fins a la primera part del projecte. El consorci al qual alimentava econòmicament finalment va trencar i es va vendre. Narcís Hereu Matas, arruïnat, va tornar finalment als Estats Units.
La possible reobertura de la línia internacional s'ha plantejat en diverses ocasions. Recentment els governs d'Espanya i França van acordar reobrir-la, però com una línia d'àmbit regional.