Canut V

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCanut V
Knud 5. Magnussen coin.jpg
Nom original Knut V.
 Monarca de Dinamarca 

Dades biogràfiques
Naixement 1129
Mort 29 de novembre de 1157 (27/28 anys)
Roskilde
Religió Cristianisme
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Dinastia House of Estridsen
Cònjuge Helena of Sweden
Fills
Pares Magnus IRiquilda de Polònia
Germans
Modifica dades a Wikidata

Canut V MagnussenKnud V Magnussen (danès)— (c. 1129 – 9 d'agost del 1157) fou Rei de Dinamarca del 1146 al 1157, governant en aliances alternants amb Sweyn III i Valdemar I. Canut fou mort a l'anomenat Festí Sagnant de Roskilde el 1157.

Canut nasqué cap al 1129, essent fill del Rei Niels i nét de Magnus I de Suècia. Després que l'abdicació d'Eric III el 1146, els magnats de Jutlàndia declararen rei a Canut, mentre que els magnats de Sjælland i Escània coronaren a Sweyn III, el nebot de Canut Lavard que Magnus havia mort el 1131.[1][2]

Als anys següents Canut va provar en va de derrotar Sweyn III a Sjælland per regnar totalment a Dinamarca. El 1147, Canut i Sweyn s'uniren per emprendre el Croada dels Wends, que tanmateix acabà reinflament la seva contesa.[3] Sweyn i el seu cosí el duc Valdemar, fill de Canut Lavard, derrotà a Canut a Jutlàndia el 1150, i Canut va fugir amb el seu sogre Sverker I de Suècia. Canut intentà reconquerir diversos cops de manera fracassada, buscà l'ajut de Frederic Barbarossa. El compromís resultant el 1152, que rebé el suport de Valdemar, deixà a Canut com a regent, de menor grau, conjuntament amb Sweyn. Tanmateix, Sweyn va decidir no complir el tracte.[3]

Festí Sagnant de Roskilde

Canut s'alià amb Valdemar i Sverker, incloent el casament amb Helena de Suècia filla de Sverker. Sweyn fugí de Dinamarca el 1154, i Canut forjà un tracte amb Valdemar, governant conjuntament sota el nom Valdemar I. Canut era un rei inferior a Valdemar, i després del retorn de Sweyn a Dinamarca, el 1157 s'arribà a un compromís, sota pressió dels magnats danesos.[3][1] Sweyn, Canut i Valdemar s'instal·laren com a governants conjunts, amb Canut governant Sjælland.[3] Durant el banquet de pau celebrat a Roskilde el 9 d'agost del 1157, més tard conegut com el Festí Sagnant de Roskilde, Sweyn intentà matar a Canut i Valdemar.[1] Canut fou mort presumptament per un dels guerrers de Sweyn.[3]

Sofia de Minsk germanastra de Canut es casà amb Valdemar, qui el venjà aquell mateix any matant a Sweyn a la Batalla de Grathe Heath i apoderant-se de Dinamarca.

No més d'un any abans de la seva mort, Canut es casà amb Helena de Suècia, però no van tenir fills.[3] Canut també tingué fills extramatrimonials:[3]

  1. Sant Niels d'Aarhus (mort 1180); va viure com a monjo[4]
  2. Knud[5]
  3. Valdemar; Bisbe de Schleswig i Príncep-Arquebisbe de Bremen
  4. Brigitte (o Jutta); casada amb Bernat, comte d'Anhalt
  5. Hildegard; casada amb Jaromar I, Príncep de Rügen
  6. Ingerd; casada amb Casimir II, Duc de Pomerània
  7. Una altra filla; casada amb Bogislaw III de Schlawe

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Knud 5.
  2. Monarkiet i Danmark – Kongerækken at The Danish Monarchy
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Carl Frederik Bricka (ed.), Dansk Biografisk Lexikon, vol. IX [Jyde – Køtschau], 1895. "Knud (Magnussen)", Hans Olrik, pp.263–264.
  4. Skt.
  5. Kings and Queens of Denmark – Knud III at JMarcussen.dk
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canut V Modifica l'enllaç a Wikidata