Cap d'ase

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCap d'ase
Lavandula stoechas
Topped lavendar flowerhead.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Lamiales
Família Lamiaceae
Gènere Lavandula
Espècie Lavandula stoechas
Lam.
Subespècies
  • Lavandula stoechas subsp. linneana Rozeira
  • Lavandula stoechas subsp. luisieri (Rozeira) Rozeira
  • Lavandula stoechas subsp. lusitanica (Chaytor) Rozeira
  • Lavandula stoechas subsp. pedunculata (Miller) Rozeira
  • Lavandula stoechas subsp. sampaioana Rozeira
  • Lavandula stoechas var. luisieri rozeira
Modifica dades a Wikidata

Cap d'ase, tomaní, tomanyí o timosa en rossellonès (Lavandula stoechas) és una planta de la família de les lamiàcies. El nom de stoechas ve de les illes Stoechades. Aquestes illes estan disposades de la mateixa forma que ho fan les flors de la planta (en línia). Stoichas significa alineades.

Ecologia[modifica]

És comú a tota l'àrea mediterrània. Abunda a l'est i al sud peninsular i a les illes Balears en terres àcids, secs i assolellats.

Descripció[modifica]

Aquesta planta fa entre 40 i 70 centímetres, encara que a vegades pot arribar a fer 1 metre d'alçada.

Cap d'ase florit

Òrgans vegetatius[modifica]

La tija és de forma quadrada i amb cordons de colènquima al voltant. Les fulles d'aquesta planta no tenen pecíol i duren tot l'any, Són fulles lanceolades i estretes i fan de 2 a 4 cm. Són fulles simples, de textura carnosa, oposades i decusades (cada parell de fulles està en angle recte amb el següent).

Lavandula stoechas: disposició de les fulles

Òrgans reproductors[modifica]

La inflorescència, erecta i densa, està coronada per un grup apical de bràctees estèrils. La corol·la és de color violeta. El calze és gamosèpal, la corol·la gamopètala i bilabiada. És de color violeta. L'androceu està format per 4 estams, dos llargs i dos curts (didínams), que estan soldats a la corol·la. L'ovari és súper i bicarpel·lar, però està dividit en 4 lòbuls degut a la presència d'uns falsos envans. L'estil neix a la base, i creix entre els lòbuls de l'ovari (ginobàsic) i conté dos lòbuls estigmàtics. A vegades pot ser que un d'aquests lòbuls estigui reduït o, fins i tot, suprimit.

Fórmula floral: ↓K(5) [C(5) A4] G(2)

Lavandula stoechas

Pot confondre's amb l'espígol i el barballó, que són dues espècies comunes del mateix gènere, però tenen la inflorescència més laxa i sense les bràctees acolorides al capdamunt.[1]

Farmacologia[modifica]

S'utilitzen les flors per preparar infusions i olis essencials que contenen cetones (d-alcanfor i d-fenchone) i alcohols (borneol i terpineol).

Es fa servir com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.

La seva aroma es fa servir per a l'aromateràpia, i el seu oli essencial per perfumar l'aigua del bany i suavitzar la pell. No s'ha descrit la seva toxicologia.

Referències[modifica]

  1. Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 

Bibliografia[modifica]

  • Barceló, M.C.; Benedí, C. (coord.) et al.. "Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: Pràctiques". Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004 (col. Textos docents 279; Text guía). ISBN 978-84-475-3268-1.
  • Font Quer, P. "Plantas medicinales; el Dioscórides renovado". Editorial Labor. 1979. ISBN 84-335-6151-0.
  • Cebrian, Jordi. "Diccionario Integral de Plantas Medicinales". Rba Libros(Barcelona). ISBN 84-7901-841-0.
  • Berdonces, JL. "Gran Enciclopedia de Las Plantas Medicinales" Editorial Tikal. 1998. ISBN 84-305-8496-X.
  • Pamplona, JD. "Enciclopedia de las plantas medicinales 1". Editorial Safelir(Madrid). 1997. ISBN 84-7208-152-4.