Lluerna verda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eutrigla gurnardus)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLluerna verda
Eutrigla gurnardus
Eutrigla gurnardus.jpg
Eutrigla gurnardus1.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae
GènereEutrigla
EspècieEutrigla gurnardus
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata
Gravat d'una lluerna verda en una enciclopèdia noruega de 1908

La lluerna verda, la lluerna, el cap d'ase, el capbou, el capsec, l'oriola vera, el rafel, rafet, rafec, rafetó, generalment inclòs en la raballa[5] (Eutrigla gurnardus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids i l'única del gènere Eutrigla.

Descripció[modifica]

  • Fa 60 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 956 g de pes.
  • Cap gros sense solc occipital profund.
  • Nombre de vèrtebres: 37-39.
  • Dors grisenc o verdós pigallat de blanc i ventre blanc.[6][7][8][9]

Reproducció[modifica]

Té lloc del gener al juny a 25-50 m de fondària, els ous són pelàgics (igual que els juvenils fins a arribar a una longitud de 3 cm) i assoleix la maduresa sexual en arribar als 3-4 anys d'edat.[6][10][11][12][13]

Alimentació[modifica]

Menja crustacis (principalment, gambetes i crancs) i peixos (sobretot, gòbids).[6][14]

Depredadors[modifica]

A Irlanda és depredat pel congre (Conger conger) i a Noruega pel bacallà (Gadus morhua) i l'eglefí (Melanogrammus aeglefinus).[15][16][17][18]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima temperat (70°N-20°N, 25°W-42°E) que viu entre 10-340 m de fondària (normalment, entre 10 i 150) en fons sorrencs, rocallosos i fangosos. A l'estiu migra cap a la costa on, de vegades, entra als estuaris.[6][19][20][21]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Noruega fins al Marroc, Madeira i Islàndia), la mar Mediterrània i la mar Negra.[6][22][8][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52]

Costums[modifica]

Ús comercial[modifica]

És venut fresc i congelat per a ésser fregit o enfornat.[54]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. Fraser-Brunner A., 1938. Notes on the classification of certain British fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 11) v. 2 (núm. 11). 410-416.
  2. Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. «Enllaç».
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. BioLib (anglès)
  5. TERMCAT (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 FishBase (anglès)
  7. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  8. 8,0 8,1 Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  9. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.
  11. Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  12. Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  13. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  14. Moreno-Amich, R., 1994. Feeding habits of grey gurnard, Eutrigla gurnardus (L., 1758), along the Catalan coast (northwestern Mediterranean). Hydrobiologia 273(1):57-66.
  15. FishBase (anglès)
  16. Albert, O.T., 1994. Ecology of haddock (Melanogrammus aeglefinus L.) in the Norwegian Deep. ICES J. Mar. Sci. 51:31-44.
  17. Hønes, A., O.A. Bergstad i O.T. Albert, 1992. Seasonal variation of the diet of cod (Gadus morhua L.) and haddock (Melanogrammus aeglefinus L.) at a herring spawning ground. ICES (9):1-23.
  18. O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826.
  19. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  20. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  21. Marine Species Identification Portal (anglès)
  22. Rusyaev, S. M. i A. V. Shatsky, 2001: New data on the distribution of the gurnard Eutrigla gurnardus (Triglidae) in the Barents Sea. Voprosy Ikhtiologii v. 41 (núm. 2): 265-267 (en rus, traducció a l'anglès al Journal of Ichthyology v. 41 (núm. 2):168-170).
  23. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  24. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  25. Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11: 1-14.
  26. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  27. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  28. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  29. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  30. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  31. Damm, U., 1987. Growth of the grey gurnard Eutrigla gurnardus L. in the North Sea. ICES Committee Meeting G:55. 10 p.
  32. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  33. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  34. Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes. 165 p.
  35. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  36. Gibson, R.N. i I.A. Ezzi, 1987. Feeding relationships of a demersal fish assemblage on the west coast of Scotland. J. Fish Biol. 31:55-69.
  37. Gibson, R.N. i L. Robb, 1996. Piscine predation on juvenile fishes on a Scottish sandy beach. J. Fish Biol. 49 :120-138.
  38. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  39. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  40. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  41. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  42. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  43. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  44. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  45. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  46. Rass, T.S., 1987. Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  47. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  48. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  49. Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  50. Vinnichenko, V.I., V.N. Khlivnoy, N.M. Timoshenko i A. Newton, 2005. The distribution of grey gurnard Eutrigla gurnardus Linnaeus (Scorpaeniformes, Triglidae) in the Rockall area. J. Ichthyol. 45(2):165-174.
  51. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  52. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  53. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  54. Frimodt, C., 1995.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  • Hughes, G.M., 1966. The dimensions of fish gills in relation to their function. J. Exp. Biol. 45:177-195.
  • Jennings, S., S.P.R. Greenstreet i J.D. Reynolds, 1999. Structural change in an exploited fish community: a consequence of differential fishing effects on species with contrasting life histories. J. Animal Ecol. 68:617-627.
  • Kaiser, M.J. i B.E. Spencer, 1993. Opportunistic feeding on benthos by fishes after the passage of A 4-m beam trawl. ICES C.M. 1993/G:27. 6 p.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Papaconstantinou, C., 1982. Age and growth of grey gurnard (Eutrigla gurnardus) in the Pagassitikos Gulf (Greece). Inv. Pesq. 46:191-213.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]