Vés al contingut

Capella castrense de la Puríssima Concepción

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Capella castrense de la Puríssima Concepción
Imatge
Dades
TipusEsglésia parroquial catòlica i església castrense Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancisco Carcaño Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneogòtic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMelilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 17′ 34″ N, 2° 56′ 12″ O / 35.292832°N,2.936727°O / 35.292832; -2.936727
Bé d'interès cultural
Conjunt històric
Activitat
Diòcesiarquebisbat castrense d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

La Capella Castrense de la Immaculada Concepción és un temple catòlic neogòtic situat Carrer Pablo Vallescá S/N. De l'Eixample Modernista de la ciutat espanyola de Melilla, i forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'interès cultural.[1][2]

Història

[modifica]

Va ser construïda entre el 18 de setembre de 1920 i el 22 de novembre de 1923, segons disseny de l'enginyer militar Francisco Carcaño.[1][3]

En els anys 80 es van construir habitatges adossats a la seva part nord, la qual cosa li va llevar la visibilitat a la torre nord-est i el 25 de gener de 2016 va ser afectat pel terratrèmol del mar d'Alborán de 2016, produint-se danys a la seva torre sud-oest, que va comportar el seu reforç amb una estructura de fusta instal·lada per la UME, esperant la seva restauració.[4][5][6][7][8]

Descripció

[modifica]

Està construït amb parets de maçoneria de pedra local i maó massís, amb bigues de ferro per a la coberta de dos vessants i revoltons del miso maó per a les estades secundessis.[1][9][10]

Exterior

[modifica]

La seva façana principal consta d'una porta de llinda, sobre la qual se situa una rosassa, tot dins d'un arc ogival, que dóna pas un fris que porta un frontó triangular, en el qual se situa un detall ornamental. Tot està flanquejat per dues torres, cadascuna amb un campanar en arcs ogivals, que acaba en un frontó, que comencen en les gàrgoles sobre els quals se situa un chapitel piramidal negre.[1]

Interior

[modifica]

Consta de tres naus, la central, amb columnes que donen pas a arcs ogivals i aquests sustenten voltes de creueria, més alta que les laterals, acabant en una capçalera amb forma de trapezi i destacant[1][11][12][13][14]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bravo Nieto, Antonio. Modernismo y Art Decó en la arquitectura de Melilla. Barcelona: UNED Melilla-Ediciones Bellaterra, 2008. ISBN 978-84-7290-428-6. 
  2. «Real decreto 2751/1986, de 5 de diciembre por el que se declara Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, una zona de la ciudad de Melilla». Boletín Oficial del Estado, 15, 17 enero 1987, pàg. 1289-1390. ISSN: 0212-033X.
  3. Bravo Nieto, Antonio. La ciudad de Melilla y sus autores, Diccionario biográfico de arquitectos e ingenieros (finales del siglo XIX y primera mitad del XX). Málaga: SEYER, 1997, p. 174-175. ISBN 84-87291-81-3. 
  4. «La fuerza del terremoto deja dañado el patrimonio modernista de Melilla». , 26 enero 2016 [Consulta: 19 enero 2017].
  5. «Un terremoto de 6,3 en el mar de Alborán sacude Andalucía y Melilla». .
  6. «El terremoto provoca en Melilla daños por valor de 12 millones». , 26 enero 2016 [Consulta: 26 enero 2016].
  7. Ramos, Toñy «Los técnicos evalúan los daños en el patrimonio histórico de Melilla». , 265 enero 2016 [Consulta: 6 juny 2018].
  8. Japón, Lorena «La Castrense moderniza sus vidrieras incorporando los patrones y los escudos de las distintas armas del Ejército». [Consulta: 23 juny 2019].
  9. [Enllaç no actiu]
  10. Bravo Nieto, Antonio; Bendahán. Guía del Modernismo en Melilla (en español-inglés). MAESTRO BOOKS, 2008. ISBN 978-90-809396-4-6. 
  11. Camacho Martínez, Rosario. «Imagen de Melilla en la arquitectura contemporánea». A: A. Bravo Nieto y Pilar Fernández Uriel (dir.). Historia de Melilla. Melilla: Ciudad Autónoma de Melilla, Consejería de Cultura y Festejos, 2005. ISBN 84-95110-25-3. 
  12. Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutierréz; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0. 
  13. Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8. 
  14. Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997.