Capella de Sant Quintí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellbisbal (Vallès Occidental) | |||
| Localització | A 400 m de Can Pedrerol de Baix, barri del Canyet | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 27359 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | |||
.jpeg)
La Capella de Sant Quintí o Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix és una capella romànica, documentada des del segle xii, situada al municipi de Castellbisbal, a la comarca del Vallès Occidental.
Localització
[modifica]Està situada al costat del mas de Can Pedrerol de Baix, al costat de l'interfluvi entre la riera de Rubí i el riu Llobregat. Per arribar-hi cal agafar, a Molins de Rei, la carretera de Sabadell. Al Canyet, després de travessar la riera de Rubí, s'ha d'agafar la carretera de l'esquerra que arriba fins a la Capella de Sant Quintí i a una nova zona industrial.
Història
[modifica]En el lloc en què ara hi ha la capella, hi havia una vil·la romana de l'època republicana de la qual es conservin algunes restes i l'ocupació de la qual és testimoniada, en temps de l'Imperi, fins al segle iii.[1] Es creu que l'advocació a Sant Quintí és posterior a la conquesta carolíngia, ja que es creu que van ser els francesos els que van portar el culte a Sant Quintí a Catalunya. El temple dedicat a Sant Quintí està documentat els anys 1137, 1160 i el 1246.[1]
Després d'aquestes dues primeres dates esmentades, el bisbe de Barcelona es queixà de Ramon Bremon de Castellbisbal, perquè aquest hauria perjudicat dit prelat i els seus alous de Castellbisbal, així com als seus homes. A més, Ramon Bremon, s'havia venut la vila de Sant Quintí. Cal recordar que el Bisbe de Barcelona era el senyor superior de Castellbisbal i que hi tenia com a castlans els de Castellbisbal.[1]
Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l'entorn.[1]
Descripció
[modifica]És un petit edifici d'una nau capçada per un absis semicircular. L'absis és llombard (segle xi) i la resta de l'edifici és una reconstrucció del segle xii. Fou restaurada als anys setanta.
És una capella formada per una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, sense arcuacions. A migdia, prop del presbiteri, s'obre una absidiola semicircular a la qual les dues lesenes, que arranquen del sòcol, no arriben a la part superior.[1] Les finestres són de doble esqueixada.[1] La porta és de mig punt, amb una arquivolta en degradació entorn de l'arc d'obertura.[1] No hi ha timpà sinó un reixat modern.[1]
La capella, totalment arrebossada a l'exterior i engalbada a l'interior, està coberta amb una volta de canó apuntada i, només en petits indrets on l'arrebossat ha saltat, es deixa entreveure l'aparell divers: d'espiga, amb còdols, de carreus petits, grans i quadrats, i encara més grans a les cantonades, etc.[1] Aquest fet ens fa pensar que potser es va edificar o restaurat en diversos períodes.[1]
Bibliografia
[modifica]
- Pagès i Paretas, Montserrat: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, pàgines 229-235 «Enllaç».