Caputxa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Caputxa (indumentària)».
Infotaula d'ésser viuCaputxa
Dipturus batis
Vangst van een vleet.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN 39397
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreRajiformes
FamíliaRajidae
GènereDipturus
EspècieDipturus batis
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Batis vulgaris (Couch, 1862)
  • Propterygia hyposticta (Otto, 1821)
  • Raia flossada (Risso, 1827)
  • Raia gaimardi (Gaimard, 1851)
  • Raia intermedia (Parnell, 1837)
  • Raja batis (Linnaeus, 1758)
  • Raja flossada (Risso, 1827)
  • Raja intermedia (Parnell, 1837)[4]
Modifica les dades a Wikidata

La caputxa, el caputxet, el caputxó, el càvec, el clavell, el clavell morell/burell[5] (Balears), la clavellada, el morandell, el morell, el piscat, la rajada escrita, la rajada jaspiada o la romeguera (Dipturus batis) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.[6]

Morfologia[modifica]

Reproducció[modifica]

És ovípar[7] i les femelles ponen al voltant de 40 càpsules d'ous a l'any, les quals presenten com unes banyes a la closca.[10]

Alimentació[modifica]

Menja animals bentònics, incloent-hi peixos per part dels exemplars més grossos.[11]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical i demersal que viu entre 100–1000 m de fondària.[7][12]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental: des de Noruega, Islàndia i les Illes Fèroe fins al Senegal, incloent-hi la Mediterrània occidental i l'oest de la Mar Bàltica.[7][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35]

Ús comercial[modifica]

La seua carn es comercialitza fresca o fumada.[8]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 (106 blank)). Caratteri.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Estocolm. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  4. ↑ «Dipturus batis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. ↑ Aquesta pèrdua del sentit originari del mot explica que el noms de clavell i clavellada hagin estat transferits a altres espècies que no tenen en absolut les espines característiques de Raja clavata, com per exemple els noms de clavell burell i clavell morell, aplicats a Raja batis a les illes Balears Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  11. ↑ Stehmann, M. i D.L. Bürkel, 1984. Rajidae. p. 163-196. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  12. ↑ Stehmann, M., 1990. Rajidae. p. 29-50. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic. Junta Nacional de Investigaçao Cientifica e Tecnológica, Lisboa, Portugal. Vol. 1.
  13. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  14. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  15. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  16. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  17. ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, La Laguna, Illes Canàries, Espanya. 230 p.
  18. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  19. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  20. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  21. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  22. ↑ Du Buit, M.H., 1976. Age et croissance de Raja batis et de Raja naevus en Mer Celtique. J. Cons. Int. Explor. Mer. 37(3):261-265.
  23. ↑ Ellis, J.R., A Cruz-Martinez, B.D. Rackham i S.I. Rodgers. 2004. The distribution of Chondrichthyan fishes around the British Isles and implications for conservation J. Northw. Atl. Fish. Sci., Vol. 35: 195-213.
  24. ↑ Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  25. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  26. ↑ George, M., 2004. Haie, Rochen und Chimären in der Nord- und Ostsee. Elasmoskop 8(1):10-16.
  27. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, 568 pp.
  28. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  29. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  30. ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  31. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  32. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  33. ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  34. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  35. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sa

ea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Chiarelli, A.B. i E. Capanna, 1973. Cytotaxonomy and vertebrate evolution. Academic Press Inc., Londres.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • Jennings, S., S.P.R. Greenstreet i J.D. Reynolds, 1999. Structural change in an exploited fish community: a consequence of differential fishing effects on species with contrasting life histories. J. Animal Ecol. 68:617-627.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Mould, B., 1994. A world list of rays. The scientific nomenclature and distribution of the recent Batoidea (Batoidea, Elasmobranchii, Chondrichthyes) University of Nottingham, Gran Bretanya. 82 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Stingo, V., 1979. New developments in vertebrate cytotaxonomy. II. The chromosomes of the cartilaginous fishes Genetica 50(3):227-239.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
 Viquiespècies

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caputxa&oldid=20173007»