Caracene

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCaracene

Localització
Karte Charakene.png
30° 53′ 41″ N, 47° 34′ 41″ E / 30.894692°N,47.578031°E / 30.894692; 47.578031

Capital Karax Spasinos
Modifica les dades a Wikidata

Caracene fou una regió de l'Imperi Selèucida i després de l'Imperi Part, situada al sud de l'Iraq/Kuwait, a la zona d'unió dels rius Tigris i Eufrates i fins a la desembocadura.

Caracene.

Sota els selèucides fou una de le satrapies del país, probablement continuació de la satrapia persa de Babel, i el territori fou anomenat "Territori de la mar Eritrea". La ciutat d'Alexandria, fundada per Alexandre el Gran, fou destruïda per inundacions sota Antíoc IV Epífanes (174-164 aC) però fou restaurada pel rei (vers 166-165) agafant el nom d'Antioquia i en va donar el govern a Hyspaosines, fill de Sogdonacus, rei dels àrabs de la regió. Sogdonacus es va fer independent entre el 141 i el 139. El 129 Hyspaosines va construir dics per protegir la ciutat que fou rebatejada Charax Spasinou (la palissada d'Hyspaosines) que va erigir en capital del territori llavors segurament regne de Mesene i anomenat després regne de Caracene (vers 127 aC a 224 dC) que des de llavors es pot considerar independent i que abraçava l'antiga Mesene que en aquest temps va passar a ser una denominació ètnica, dels habitants del modern Baix Iraq. Hyspaosines va emetre moneda vers el 125 aC.

El 127 Hyspaosines va derrotar al governador part de Babilònia i va ocupar aquesta ciutat i Selèucia de Babilònia, però fou derrotat per Mitridates II de Pàrtia el 121, podent conservar el seu territori original com a vassall part (sent conegut com a regne de Caracene), mentre al nord fou nomenat governador un funcionari part de nom Himeros, nomenat sàtrapa de Mesene.

Charax Spasinou és transcrita Karak Aspasina o Karax Spasinos i identificada amb la Karka de Meshan (siríac Kharka dhe Mayshan) de les inscripcions de Palmira dels segles I i II (en àrab Karkh Maysan) que correspon a la moderna Djabal Khayabir a la riba esquerra del Shatt al-Arab. A l'època clàssica estava a uns 193 km de la costa en marinada baixa. A la riba esquerra del Tigris inferior vivien els caldeus i a la dreta hi habitaven grups de bandits àrabs anomenats attali i al darrere seu els scenitae nòmades. Charax fou un gran centre comercial al segle I aC i I dC; els vaixells indis arribaven a Forat a uns 20 km més avall (que podria ser o la moderna Maghlub o al-Tanuma). Un altre port era Apologos (moderna al-Ubulla) a la riba dreta del Shatt al-Arab, enfront de Forat, prop de la moderna Bàssora. L'hivern del 115 al 116 Caracene fou ocupada per Trajà i va rebre tribut del rei Attambalos VII (vers 113/114-117), però després els romans van evacuar la regió sota Adrià, i el regne va retornar a ser vassall dels parts.

El 224 fou ocupat per Ardashir I, el primer rei sassànida (227-241) que va matar al darrer rei de Caracene, donant el regne al seu fill Mihrshah. La literatura àrab diu que Ardashir va reconstruir Charax amb el nom de Astarabadh Ardashir, però aquest nom ni figura en cap inscripció sassànida. Sota Sapor I (241-270) el seu fill gran Sapor i la seva esposa Denak, van regnar a Mesene o Caracene. Després apareix un Atrofarnabag, amb títol de Meshan Shah (rei de Mesene), durant el regnat de Narsès de Pèrsia (292-303). El Talmud babiloni esmenta un ustundar (governador) de Meshan, però es creu que des d'abans del 270 Sapor I ja havia segregat una part amb el nom de Shadh Sabur a la part nord-oest a l'entorn de la ciutat de Kaskar (l'antiga Charax), territori que tenia el seu propi ustundar. En aquest temps hi havia jueus, mazdeistes, gnòstics i segurament cristians. El pare de Mani va pertànyer a una secta gnòstica (la Mughtasila) establerta a la regió, i Mani va ser membre de la secta durant la seva joventut i el príncep Mihrshah, el governador, fou un dels seus primers convertits i partidaris. El 310 a Prath dhe Mayshan (al-Furat o Forat) hi havia la seu del bisbat metropolità de Mayshan i al 410 hi havia sufraganis a Karkha dhe Mayshan (antiga Charax), Rima i Nahrgur.

Dels reis de Caracene, probablement una nissaga originada en Hyspaosines, no se'n tenen dades més que per monedes.

Lista de reis[modifica]

  • Hyspaosines vers 127-124 aC
  • Apodakos vers 110/09-104/03 aC
  • Tiraios I 95/94-90/89 aC
  • Tiraios II 79/78-49/48 aC
  • Artabazos 49/48-48/47 aC
  • Attambelos I 47/46-25/24 aC
  • Theonesios I vers 19/18
  • Attambalos II vers 17/16 aC - 8/9 dC
  • Abinergaos I 10/11; 22/23
  • Orabazes I vers 19
  • Attambalos III vers 37/38-44/45
  • Theonesios II vers 46/47
  • Theonesios III vers 52/53
  • Attambalos IV 54/55-64/65
  • Attambalos V 64/65-73/74
  • Orabazes II vers 73-80
  • Pakoros (II) 80-101/02
  • Attambalos VI vers 101/02-105/06
  • Theonesios IV vers 110/11-112/113
  • Attambalos VII 113/14-117
  • Meredates c. 131-150/51
  • Orabazes II vers 150/51-165
  • Abinergaios II (?) vers 165-180
  • Attambalos VIII vers 180-195
  • Maga (?) vers 195-210
  • Abinergaos III vers 210-222

Ciutats[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caracene Modifica l'enllaç a Wikidata