Caramell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'estructura d'uns caramells en procés de desglaç.

Un caramell (en valencià, canelló[1]) és un regalim glaçat o penjoll de glaç llarg i punxegut que es forma quan l'aigua que goteja o regalima d'un objecte es congela per efecte de la gelada (glaçada). Es formen sovint quan el gel (glaç) o la neu es fon (desglaç, desgel) per la calor del sol (o qualsevol altra font de calor) i després, aquesta aigua entra en contacte amb unes temperatures inferiors a 0 °C i es torna a congelar, però aquesta vegada en forma de regalim (procés de congelació que s'esdevé típicament de nit, quan hi ha més gelada).

Normalment els caramells són cons relativament rectes i punxegut visibles en les barbacanes de les cases, però l'efecte del vent o un degoteig molt lent poden crear formes inesperades.

Si el procés de congelació i desglaç continua, el caramell augmenta en llargària i grossària. El pes que poden arribar a tenir els caramells pot ser perillós per l'estructura d'un teulat o les branques a les quals pengen.

Nota[modifica]

En català, la paraula "caramell" també té altres significats. Es pot usar, entre altres coses, per a referir-se als estalactites que es formen de regalims de minerals als sostres de les coves. Vegeu la definició al Diccionari català de l'Enciclopèdia[Enllaç no actiu], al DIEC i també a l'Alcover-Moll. També té l'accepció de cab, corda. Joaquim Ruyra en "L'èxtasi de l'oncle Ventura"

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]