Carenitis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Carenitis fou una regió armènia de l'Àsia Menor oriental centrada a la ciutat de Karen (a Karin) després Teodiosòpolis.

La regió fou un domini directe de la corona armènia. Quan el rei Arshak III va morir vers el 389 i l'emperador no va permetre la successió reial, els seus descendents van esdevenir prínceps de la Carenitis, fins que el principat fou suprimit per Justinià el 532 mitjançant edictes emesos entre 528 i 536. Vegeu Arshakuni.

La Carenitis és esmentada per Faust com a patrimoni dels Arshakuni (del rei Arshak III i del seu germà Vologoses o Valarsak); a la comarca es va produir també el combat entre el rei Varasdat (374-378) i Manel Mamikonian. La necròpolis dels arsàcides armenis es trobava a Gamachus-Ani, a l'Armènia Superior. A la terra de Carenitis es trobava la ciutat de Karin, posteriorment Teodosiòpolis d'Armènia, que amb el nom de Karin ja existia abans de la partició del 387 tal com es desprèn del text de la relació Narratio de rebus Armeniae; Era molt natural que el govern imperial escollís com a seu del governador romà del recentment annexat Regne armeni occidental el lloc principal del patrimoni reial, que devia d'haver servit de capital mentre aquest va existir. Procopi també esmenta a Bassaces (Vasak), gendre de l'arsàcida Joan, que de fet va dirigir la delegació armènia al Gran Rei Cosroes I i que posteriorment va portar un grup de notables armenis a l'Emperador. El nom Vasak enllaça amb un Vasak Mamikonian que era vassall romà, esmentat per Eliseu entre els insurgents de 451 i del que no hi ha una referència paral·lela a Lazarus, i Adontz opina que seria un error i que el Vasak del 451 és merament una memòria del Vasak (Bassaces) del 539. És possible però, assumir que tots dos van existir i que els dos pertanyien als Mamikònides. En qualsevol cas, Lazarus recorda les crides dels prínceps insurgents del 451 dirigides a l'emperador, a altres prínceps armenis que ja no estaven a la Gran Armènia i al príncep d'Acilisene o Ekeleac). Acilisene fou originalment un alou gregorià segons Faust i va haver de passar, com a part de l'herència de Gregori als mamikònides. Així, l'apel·lació registrada per Lazarus i la resposta relacionada per Eliseu es complementen entre si. Tot això indica l'existència d'una línia romana separada (de curta durada) dels mamikònides a l'Acilisene. L'única altra casa principesca de l'Alta Armènia, esmentada per Procopi, és la dels bagràtides (Bagratuni-Aspetuni).

Bibliografia[modifica]

  • Eranshahr nach der Geographie des Ps. Moses Xoranac'i, per Joseph Marquart/Markwart, Berlin, 1901, (alemany), accessible a [1]
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [2].