Carinyena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb el municipi Carinyena (Aragó).
Varietats viníferesCarinyena
Carignan Viala et Vermorel.jpg
Color de la pellNoir
OrigenCariñena, Aragó
Principals regionsLlenguadoc, Sardenya, Algèria i Catalunya
Vins notablesHistòricament Cariñena i Rioja però poc utilitzat ara
PerillsPodriment, oïdi, míldiu i corc del raïm
Número VIVC2098

La carinyena, també anomenada samsó,[1] és una varietat de cep negra. El raïm de carinyena és gran i compacte, de maduració tardana i molt productiu. El gra és esfèric i de color blavós.

L'etimologia del nom prové de la població aragonesa de Carinyena. Altres noms són: caranyena o esquinça-roba.

El vi varietal jove de raïm carinyena té molt de color i cos, amb un grau alcohòlic elevat, i és poc aromàtic. Es complementa bé amb la garnatxa i l'ull de llebre, i és idoni per a l'envelliment. El vi de Carinyena, elaborat al Camp de Carinyena, era tradicionalment elaborat en cupatge de carinyena amb garnatxa i macabeu.

La varietat carinyena es conrea tradicionalment a l'Aragó, al Priorat (DOQ Priorat i DO Montsant), a la Terra Alta (DO Terra Alta), al Rosselló (AOC Costers del Rosselló i AOC Cotlliure) i a l'Empordà (DO Empordà), i s'ha escampat per tot el món. S'utilitza sobretot per fer vins de taula, però es poden elaborar vins de qualitat en cupatges amb garnatxa o samsó.

La carinyena blanca és una variació de la varietat negra de la qual, a Catalunya, actualment es cultiva una gran quantitat d'hectàrees, sobretot al Rosselló, però també a l'Empordà.[2]

Referències[modifica]

  1. «Neoloteca». Termcat, 17-06-2016. Arxivat de l'original el 4 d’octubre 2018. [Consulta: 6 maig 2017].
  2. Jordi, Alcover,. Vi Català : una reivindicació històrica. 1a edició. Barcelona: Viena, 2015. ISBN 9788483308257.