Carl Zeiss Planar 50mm f/0.7

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula càmeraCarl Zeiss Planar 50mm f/0.7
Modifica el valor a Wikidata
MarcaCarl Zeiss AG Modifica el valor a Wikidata
Tipusobjectiu de distància focal fixa Modifica el valor a Wikidata
Objectiu de càmera
Distància focal50  mm Modifica el valor a Wikidata
Oberturaf 0.7–8 Modifica el valor a Wikidata
Elements / Grups8  / 3 Modifica el valor a Wikidata
Característica
Mida165 (longitud) mm
objectiu de càmera: 76 (diàmetre) mm
Pes1.850 g, inclòs obturador Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Data de comercialització1966 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióAlemanya Modifica el valor a Wikidata

El Carl Zeiss Planar 50mm f/0,7 és un objectiu fotogràfic fabricat per Zeiss com a encàrrec de la NASA. En l'àmbit fotogràfic és una de les òptiques amb una obertura de diafragma més gran.[1]

Objectiu exhibit a LACMA el gener de 2013

Història[modifica]

Carl Zeiss va fabricar el Planar 50mm f/0,7 per al programa Apol·lo de la NASA.[2] Aquest, va ser dissenyat afegint un condensador al Zeiss 70mm f/1.0 de 1941, fent així que l'òptica fos més angular i lluminosa.[1] Fou dissenyat el 1966 amb l'objectiu de prendre fotografies del costat fosc de la Lluna.[3][4][5]

El director de cinema Stanley Kubrick va fer servir un d'aquests objectius per a la filmació de la pel·lícula Barry Lyndon.[6][7] Es va utilitzar la gran obertura de la lent per a poder gravar escenes utilitzant únicament la llum de les candeles que formaven part de l'escenografia.[8][9]

Per poder usar aquesta òptica, Kubrick va haver d'alterar l'objectiu, va incorporar un sistema d'enfocament més precís i va desmuntar el diafragma, fent així que l'òptica només es pogués utilitzar en l'obertura màxima. Per gravar l'escena es va usar una càmera Mitchell BNC amb un adaptador Kollmorgen, aconseguint una distància focal de 36,5mm amb la mateixa lluminositat inicial.[1]

Es van fabricar únicament 10 exemplars. Un d'aquests va ser conservat per Zeiss, sis van ser venuts a la NASA, i els tres restants van ser venuts a Stanley Kubrick.[10]

El 12 de juny de 2021, la casa de subhastes Leitz Auction, va vendre un d'aquests objectius per 180.000€.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Moya, Siro. «Así es el objetivo más luminoso que se ha fabricado: Carl Zeiss Planar 50mm f/0.7» (en castellà). Xataka foto, 28-01-2016.
  2. ↑ Mercado, Gustavo. The Filmmaker's Eye: The Language of the Lens (en anglès). Nova York: Taylor & Francis, 2019, p. 167. ISBN 9780429823060. 
  3. ↑ «A virtual tour of the lens productions» (en anglès). Zeiss, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 10 gener 2024].
  4. ↑ Kämmerer, J. «When is it advisable to improve the quality of camera lenses?» (en anglès). Zeiss. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 novembre 2022].
  5. ↑ Gray, Jeremy. «Rare Zeiss Planar 50mm F0.7 lens designed for NASA could fetch $150,000 at auction» (en anglès). Dpreview, 08-06-2021.
  6. ↑ «(Probably) the most famous lens in the world comes back home» (en anglès). Zeiss, 21-09-2022.
  7. ↑ Schneider, Jaron. «Rare Zeiss 50mm f/0.7 Lens Made for NASA To Fetch Up To $146,000» (en anglès). Peta pixel, 07-06-2021.
  8. ↑ «Two Special Lenses for "Barry Lyndon" by Ed DiGiulio (President, Cinema Products Corp.)» (en anglès). American Cinematographer. [Consulta: 10 gener 2024].
  9. ↑ «This Month's Object: the Zeiss lens f/0.7» (en anglès). Stanley Kubrick, 07-06-2004. Arxivat de l'original el 2012-12-14. [Consulta: 27 novembre 2022].
  10. ↑ Méndez, Álvaro. «Sale a subasta un exclusivo Zeiss Planar 50 mm f0.7 diseñado para la NASA» (en castellà). Photolari, 10-06-2021.
  11. ↑ «Carl Zeiss Planar 0.7/50mm *» (en anglès). Leitz auction, Juny 2021.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carl_Zeiss_Planar_50mm_f/0.7&oldid=33287569»