Carles Barraquer i Rovira

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carles Barraquer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles Barraquer i Rovira
Biografia
Naixement1833 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort1902 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Madrid
Escut de la provincia de Girona.svg  Governador civil de Girona
4 de febrer de 1875 – 11 de febrer de 1875
Activitat
OcupacióMilitar

Carles Barraquer (Girona, 1833Madrid, 1902) fou un militar català, general de brigada d'enginyers, governador civil de Girona durant la restauració borbònica.

La seva carrera militar va començar el 1846, amb l'ingrés com a cadet al Colegio General Militar de Segovia, d'on va sortir com a alferes el 1848. Després va estudiar a l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara i el 1853 en va sortir amb el grau de tinent del cos. El 1854, per la seva participació en els fets revolucionaris que van tenir lloc a Madrid se li va atorgar el grau de capità d'infanteria. El 1861, ja capità del cos d'enginyers, va estar destinat uns mesos a Galícia.[1]

El febrer de 1862, amb el càrrec de comandant va embarcar cap a l'illa de Santo Domingo destinat al cos de l'exèrcit que s'hi havia d'organitzar. A més de ser al front de la Comandància d'Enginyers de l'Illa, en va ser director d'Obres Públiques i va ocupar-se de la fortificació de diversos indrets (entre els quals l'església de San Lorenzo de Minas) i de la construcció de ponts necessaris per a la campanya a l'illa. Pels seus serveis a Santo Domingo el van promoure al grau de tinent coronel d'infanteria.[1]

Va participar en la repressió dels rebels de Cuba en 1863 i 1865[2] i el maig de 1865 va tornar a la península de permís. El juny de l'any següent en rebre permís per quedar-se definitivament a la península, va perdre el grau de comandant d'enginyers perquè el grau rebut en marxar a Santo Domingo només es mantenia s'estava a destí. El 1965 s'incorpora a la Direcció Subinspecció de Catalunya.[1] També fou un veterà de la tercera guerra carlina (va participar en operacions a Catalunya i a Navarra)[1] i durant uns dies de febrer de 1875 fou governador civil de la província de Girona.[2] Després de dirigir diverses obres com a comandant d'enginyers de Girona, el 1881 va ser nomenat cap de la Comissió de Defensa de la Frontera i Aquarteraments de la plaça de Barcelona i el mateix any van designar-lo cap de la Comandància d'Enginyers de la mateixa ciutat, on va dirigir diverses obres, entre les quals la caserna Jaume I i l'edifici Roger de Llúria (actualment formen part del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra), alhora que exercia de director de telègrafs militars i s'ocupava d'altres comissions.[1]

Assoliria el grau de general de brigada del cos d'enginyers (el 1891).[1] El 1894 fou enviat a Cuba novament, on el 1895 va encarregar-se de la fortificació de l'Havana. El 1897 va tornar a la península per malaltia i el 1899, tot i haver passat a la reserva, en atenció al seus serveis de tants anys, van nomenar-lo director general de l'Institut Geogràfic i Estadístic.[1][3] El 1901 va demanar la jubilació.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Narciso de la Hoz
Governador civil de Girona
Escut de la provincia de Girona.svg

1875
Succeït per:
Constancio Gambel Aybar