Carles Costa i Osés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Carles Costa i Osés 1975  (48/49 anys)Barcelona |
| Corresponsal de Televisió de Catalunya a Londres | |
| 2011 – 2015 – Sergi Mulero → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació professional | Ciències Econòmiques i Periodisme (UPF) |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, economista |
| Mitjans | Televisió de Catalunya |
  | |
Carles Costa i Osés (Barcelona, 1975)[1] és un periodista i economista català. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar-se a l'espai radiofònic La radio de Julia, presentat per Júlia Otero a Onda Cero i va formar part de l'equip de Jordi González als programes Dia a la Vista, de RNE4, i La escalera mecánica, de Televisió Espanyola.[2] En televisió, va començar a treballar a la delegació de Barcelona dels serveis informatius de Telecinco.[2]
L'any 2001 va iniciar la seva etapa a Televisió de Catalunya, al programa En directe, on durant tres temporades va exercir de reporter i a la quarta en va esdevenir sotsdirector.[2] L'any 2004 va incorporar-se als serveis informatius de TVC, on va fer de reporter per a la secció de Societat.[2] D'aquesta manera, va emprendre diverses cobertures com a enviat especial i també va formar part de l'equip del 30 minuts que va elaborar un reportatge sobre l'esfondrament del Carmel.
L'agost de l'any següent va començar la seva etapa com a corresponsal de TVC a París, on va cobrir els disturbis de 2005, el final de l'etapa Chirac, les eleccions presidencials de 2007 i l'inici del mandat de Nicolas Sarkozy.[3]
Des del gener del 2011 fins al gener del 2016 va ser el corresponsal a Londres.[2][4][5] Va liderar la cobertura de grans esdeveniments com les eleccions generals del 2015, el referendum d'independència d'Escòcia del 2014 o els Jocs Olímpics del 2012 a la capital britànica.
El gener del 2016, torna a Catalunya per presentar el documental sobre la guerra civil de TVC i la productora audiovisual “Funky Monkey”. “Trinxeres” aconsegueix una gran fidelitat entre els espectadors i el reconeixement de crítica i públic. Es fan molt populars els homenatges que el periodista fa a herois anònims de la guerra, dedicant-los un text que recita a càmera i una estaca que deixen en un lloc clau de la seva història.
La temporada 2016-2017, es posa al capdavant del programa matinal de TVC “Els Matins”, amb Lídia Heredia i Núria Solé. Al febrer, l'ha d'abandonar per un pòlip a les cordes vocals que el manté diversos mesos apartat de la pantalla.
El setembre del 2017, s'incorpora com a presentador del canal 324. Des del setembre del 2018, presenta l'informatiu diari “12-14” de TVC. El setembre de 2019 es va incorporar al Telenotícies vespre.
Ha col·laborat amb algunes televisions franceses, com La Chaîne parlementaire, La Chaîne Info i TéléObs, la cadena de televisió del diari Le Nouvel Observateur.[2] També ha dirigit amb èxit el documental “Goodbye Scotland?”, que es va emetre al “prime time” de TV3. Actualment, imparteix classes de televisió a la Universitat Pompeu Fabra.
Referències[modifica]
- ↑ «"La lengua está en el ADN de un país"» (en castellà). Get. ESADE, p. 9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Carles Costa obre el nou curs als Ensenyaments de Periodisme». Universitat Pompeu Fabra, 17-10-2012. Arxivat de l'original el 8 de maig 2014. [Consulta: 7 setembre 2013].
- ↑ «Agreden en París a corresponsales de Telecinco y TV3 durante una manifestación de estudiantes» (en castellà). Vertele, 23-03-2006. Arxivat de l'original el 2014-05-08. [Consulta: 7 setembre 2013].
- ↑ Altarriba, Laia «Canvis a les corresponsalies de TV3: Carles Costa, a Londres, i Martí Anglada s'acomiada». Ara, 11-01-2011.
- ↑ «Carles Costa s'acomiada de la corresponsalia de TV3 a Londres amb una sèrie de piulades misterioses». Ara, 02-11-2015.