És un carrer secundari que comunica el carrer de Vilanova amb l'esplanada no urbanitzada vora la torre d'en Celió, anomenada actualment plaça de Menahem ben Saruq. Té una llargada d'uns 20 metres, i una amplada irregular d'1,30 m al sector més estret. Al sector que mira al carrer de Vilanova hi donen murs laterals de cases, amb petites finestres. El sector vora de l'esplanada és ample i presenta ja façanes. La majoria d'habitatges es componen de planta, pis i golfes i dissimulen l'antiguitat de les cases mitjançant l'arrebossat nou. Com a obertures, s'observen finestres petites quadrades o rectangulars. En destaca la casa núm. 3, que mostra una combinació de materials força interessant: la planta és de maçoneria i maó emblanquinat, i als pisos, maó ordinari vist. La teulada és de teula sobre canyís; tots tres elements són visibles al voladís exterior.[1]
El tram final del carreró, que s'obre a l'esplanada vora la muralla, actual plaça de Menahem ben Saruq
El carrer forma part de l'antic barri jueu de la ciutat, urbanitzat entre els segles XII i XIV. Malgrat les transformacions posteriors, el seu traçat recorda el de l'època medieval. Les construccions, per l'estructura i els materials utilitzats, pertany a la darreria del segle xix i començament del XX, centúria en què tot el barri sofrí una forta renovació.[1]
↑ 1,01,1«Carreró Segon de Vilanova». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
.JPG)
.JPG)
