Vés al contingut

Menahem ben Saruq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMenahem ben Saruq
Biografia
Naixement920 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tortosa Modifica el valor a Wikidata
Mort970 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, gramàtic, filòsof, lexicògraf, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (hebreu: מנחם בן יעקב בן סרוק, Menahem ben Yaaqov ben Saruq‎) (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Tortosa, es trasllada a Còrdova i entra al servei d'Issac ben Ezra, funcionari califal. Torna a Tortosa quan mor Issac,[2] però el fill d'aquest, Hasday ibn Xaprut, metge i conseller dels califes Abd-ar-Rahman III i al-Hàkam II el reclama i el nomena secretari personal seu, i l'anima a fer estudis de la llengua hebrea, envoltat per un grup de deixebles.[3]

Els seus estudis filològics es desenvolupen en el Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic, el qual fou atacat pel gramàtic Dunaix ben Labrat en la seva crítica o Tēshuvot per les seves aportacions filològiques i exegètiques, i aconseguí per les seves acusacions que Menahem perdé el mecenatge de Hasday ibn Xaprut, i fins i tot, acabà a la presó.[4] És possible que poc després morís.[5] A aquestes crítiques, els deixebles de Menahem: Isaac ben Gikatilla, Isaac ben Caprun i Judà ben David Hayyuj replicaren amb les Tēshuvot Talmidey Mĕnaḥem en contra de les opinions de Ben Labrat.[6][5]

Obra

[modifica]

En tota la seva obra Menahem intenta que l'hebreu recupere la posició com a idioma creatiu, com l'idioma exclusiu de la societat jueva.[7] És un extraordinari estilista, amb un important domini del vocabulari hebreu.[8]

Gramàtica

[modifica]
  • Maḥberet (Composició) o Lèxic hebreu escrit en hebreu.[9] Consta d'una introducció, on l'autor explica les seves idees gramaticals, i un cos, ordenat alfabèticament, on registra totes les arrels de la llengua hebrea bíblica, uns 2.500. La finalitat que buscava l'autor fou facilitar la comprensió de la Tanakh o Bíblia jueva, que es veu reforçada quan en explicar les diferents accepcions de les paraules, comenta el sentit de passatges bíblics, i es converteix en un veritable tractat exegètic.[4] Aquest és el primer diccionari hebreu escrit en hebreu, i possiblement el primer diccionari hebreu sistemàtic de qualsevol tipus.[10]

Poesia

[modifica]
  • Paraules de dol. Poesia elegíaca de dol per la mort d'Issac ben Ezra.[5]
  • Cant fúnebre per la mort de la mare de Hasday ibn Xaprut.[5]
  • Introducció de la carta enviada a Josep, sobirà khàzar (poble turc establit al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan, i convertit al judaisme al segle vii), pel diplomàtic Hasday ibn Xaprut.[11]
  • Carta a Hasday ibn Xaprut defensant la seva innocència.[4]

Referències i notes

[modifica]
  1. ↑ Forcano 2013: p. 36-37.
  2. ↑ Segons Toy, li dedica un elogi, que fou col·locat en la sinagoga que construí, i a més, escrigué unes elegies que encara es reciten en època de dol.
  3. ↑ Valle Rodriguez (a), p. 487.
  4. 1 2 3 Valle Rodriguez (a), p. 488.
  5. 1 2 3 4 Toy
  6. ↑ Valle Rodriguez (b), p. 113.
  7. ↑ Drory, p. 8.
  8. ↑ Valle Rodriguez (a), p. 489.
  9. ↑ Veure Saruq-Filipowski
  10. ↑ Maman
  11. ↑ Pérez Castro, p. 5-6.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Menahem_ben_Saruq&oldid=38707994»