Cartes del paisatge
Les cartes del paisatge són instruments de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els seus valors.[1]
Les cartes es concreten mitjançant la signatura pública d'un document on s'estableixen els compromisos que adopten cadascuna de les parts signants en favor del paisatge i el calendari per assolir els objectius. Aquest tipus d'instrument s'ha demostrat útil en altres països, en contextos similars als nostres.[1]
Les cartes del paisatge, que tenen un protocol per a la seva realització obra del Departament de Territori i Sostenibilitat, compten amb el seguiment de l'Observatori del Paisatge, que vetlla perquè siguin coherents amb els catàlegs de paisatge dels seus àmbits d'actuació.
Continguts de les cartes del paisatge[modifica]
El Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística, estableix quins han de ser els continguts de les cartes del paisatge.[1]
En primer lloc una diagnosi de les dinàmiques del paisatge; a continuació, la definició d'objectius de qualitat paisatgística a assolir a l'àmbit de la carta i que han des ser coherents amb els inclosos al catàleg; i, finalment, l'elaboració d'un programa de gestió en el que es concretin les accions específiques que han d'emprendre els diversos agents, i en el qual ha de quedar garantida la participació ciutadana.[1]
Desenvolupament de cartes del paisatge[modifica]
Al Principat s'han completat diverses cartes del paisatge. Es tracta de les de l'Alt Penedès (impulsada per Terra Vitium, el Consell Comarcal i la Generalitat); el Berguedà (Consell Comarcal i Generalitat); Vall de Camprodon (Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Observatori del Paisatge i Generalitat),[2] Alt Empordà (Consell Comarcal, Diputació de Girona, Observatori del Paisatge i Generalitat)[1] i la del Priorat[3] (impulsada pel Consell Comarcal, l'Observatori del Paisatge i la Generalitat).
Estan en fase de desenvolupament les cartes de la Vall del Tenes, al Vallès Oriental (impulsada per la Mancomunitat de la Vall del Tenes, l'Observatori del Paisatge i la Generalitat); la de la conca de la riera d'Argentona (promoguda pels municipis d'Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius; l'Observatori del Paisatge i la Generalitat);
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Busquets i Fabregas, Jaume. «Capítol 2: instruments per a l'ordenació i la gestió». A: direcció:Oriol Nel·lo i Colom. La política de paisatge a Catalunya. 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2010, p.69-79. ISBN 9788439385196 [Consulta: 5 febrer 2014]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Urgell, Arnau «Un any de Carta del Paisatge». ElRipollès.info, 28-10-2010 [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ ACN «La Carta del paisatge del Priorat recull onze objectius i més d'una desena de compromisos dels agents de la comarca». 324. ACN, 04-10-2012 [Consulta: 5 febrer 2014].