Casa-fàbrica Camps
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Nou de la Rambla, 67 i Om, 21 | ||
| Plànol | |||
 | |||
La casa-fàbrica Camps era un conjunt d'edificis situats al carrer Nou de la Rambla i de l'Om del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història[modifica]
El 1792, el fabricant d'indianes Joan Olivet i Ferrusola va adquirir en emfiteusi dues parcel·les procedent dels terrenys de la fàbrica d'indianes de Gregori French,[1] que formaven un solar de 60 pams d'amplada i uns 350 de fondària,[2][3] on el 1795 va demanar permís per a construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Mestres i Ximénez,[4] avi de l'arquitecte vuitcentista Josep Oriol Mestres i Esplugas.[5]
El 1804, la propietat fou adquirida pel fabricant Hemeteri (o Armenter) Camps,[6][7] que el 1830 va demanar permís per a continuar l'obra de la seva casa amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou,[8] i el 1842 hi tenia una fàbrica de teixits de cotó.[9]
El 1844, Antoni Camps i Ramon[10] va demanar llicència per a instal·lar una màquina de vapor de 10 CV a la filatura de cotó,[11][12] i el 1845 va constituir una societat amb Pau Torrents i Miralda per a llogar-ne les instal·lacions.[13] El 1849, la filatura figurava a nom d'Elias, Tardà i Cia,[14][15] posteriorment Tardà Fill i Cia.[16]
El 1845, Camps va adquirir en emfiteusi a Felip Rigalt i Caponata l'anomenat «hort d'en Caponata» al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre),[17] on va fer construir unes noves «quadres» (vegeu casa-fàbrica Torrents), i també en va parcel·lar una part per a establir-la en emfiteusi a diversos particulars.[18] L'any següent, va demanar permís per a instal·lar-hi una nova màquina de vapor de 40 CV enmig de les dues parcel·les[19] segons els plànols del mestre d'obres Francesc Ubach.[20][12]
El 1853, va adquirir en emfiteusi a Josep Rosés i Ricart (vegeu casa-fàbrica Rosés) i la seva dona Isabel Feliu una altra parcel·la al carrer de l'Om, 21,[21][3] i el 1863, els seus creditors van instar la subhasta de les dues finques,[22] finalment adjudicades a Miquel Cantallops i Barnola,[3] que els va rescabalar.[23][24] El 1866, aquest va demanar permís per a reformar la xemeneia del carrer de l'Om, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[25][26]
El 1872 es va obrir als baixos del carrer Nou de la Rambla, 67 la primera casa de socors de l'associació benèfica Amics dels Pobres. Tenia una sala d'operacions i sales d'assistència amb 5 llits en total. Oberta les 24 hores, hi havia torns de metges, practicants, farmacèutics, mossos i porter. El personal facultatiu actuava de franc, i els medicaments i gran part de l'utillatge havien estat regalats. La inauguració d'aquest establiment va concitar els elogis dels barcelonins, contrastant amb la passivitat de l'Ajuntament.[27][28]
A principis del segle xx hi havia al carrer de l'Om la fàbrica de tints i aprests de Segimon Meyer i Cia,[29][30][31] posteriorment absorbida per Manuel Kirchner i Alba (que tenia la seva fàbrica d'aprests al carrer Nou de la Rambla, 65)[32] sota la raó social Successor de Segimon Meyer i Cia, que va acabar en fallida.[33]
A la dècada del 1960, la finca del carrer Nou de la Rambla fou enderrocada per a l'obertura de l’Avinguda de les Drassanes,[12] mentre que la del carrer de l'Om ho fou al voltant del 1980.[34]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/3, f. 217-226, 28-4-1792, i f. 323v-325, 4-7-1792.
- ↑ «Planos que manifiestan el terreno de la disputa vertiente en la Rl. Audiencia y Sala que preside el Noble Sor. Dn. Ventura de Ferrán, Rl. O., entre partes de Gregorio French, vecino de Barcelona, contra el Cabildo de Canónigos de la Sta. Yglesia Cathedral de dicha Ciudad y otros». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 7641, f. 291. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1800.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Diario de Barcelona, 08-05-1864, p. 4446.
- ↑ «Juan Olivet i Ferrusola. Fabricant d'indianes. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa més quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-69/1795-008. AHCB, 13-02-1795.
- ↑ Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 317. ISBN 848710407X.
- ↑ AHPB, notari Miquel Ribot, 3-8-1804.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/17, f. 305-310, 2-7-1806. Reconeixement de domini d'Armenter Camps vers Gregori French.
- ↑ «Ermenter Camps. Fabricant de teixits de cotó. Conde del Asalto (Nou de la Rambla), 22. Continuar l'edificació de 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-141/1830-038. AHCB, 16-03-1830.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 525.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138, 03-08-1844.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/6, f. 235-236v, 20-08-1845.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 154.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 282.
- ↑ AHPB, notaris Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 210-213, i Magí Soler i Gelada, manual 1.287/6, f. 215-218v, 29-07-1845.
- ↑ Diario de Barcelona, 09-11-1846, p. 4846.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138.
- ↑ «Plano que manifiesta el terreno y edificio fábrica que tiene salida a las calles de Conde del Asalto y de Trentaclaus de esta Ciudad, propiedad de D. Antº Camps». Gràfics 03052. AHCB, 01-06-1846.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 13-08-1853.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 28-04-1863, p. 3798.
- ↑ AHPB, notari Josep Torrent i Julià, 18-08-1863.
- ↑ «Escritura de carta de pago hacia Miguel Cantallops, de varios, entre ellos Ruperto Santaló y Vinyals». Servidor documental sobre la saga Bacardís. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ «Miguel Cantallops. Om 21. Sol·licitar permís per realitzar obres de construcció». Q127 Foment 1727 bis C. AMCB, 10-05-1866.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 109.
- ↑ Asuín i Hervella, p. 129-130.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-02-1872, p. 1971.
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 354.
- ↑ «Tintorería y aprestos de fibras vegetales. Segismundo Meyer y Cª.». todocoleccion.net, 1907.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 193.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1465.
- ↑ Gaceta de Madrid, núm. 41. Anexo único, 10-02-1929, p. 173.
- ↑ Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval. Volum II. ITEC, 1983, fitxa 9.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 418-420. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Asín i Hervella, Josep Lluís «Les cases de socors dels Amics dels Pobres». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 33, 2000, pàg. 127-138.