Casa-fàbrica Francesc Ribas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Francesc Ribas
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més Alt, 72-74, Victòria, 4 (enderrocat) i Sant Pere Mitjà, 77-79 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.38893°N,2.17854°E / 41.38893; 2.17854
Plànol

La casa-fàbrica Francesc Ribas era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere més Alt i de la Victòria de Barcelona, actualment desapareguts, si bé se'n conserva un edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere Mitjà, al que li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Història[modifica]

Francesc Ribas i Prous es va iniciar com a soci i ajudant tècnic a la fàbrica d'indianes que Josep Canaleta i Poch va establir el 1753 al carrer de Sant Pere més Alt sota la raó social Josep Canaleta i Cia.[2][3] El 1766, encoratjat pel mateix Canaleta, fundà la companyia Francesc Ribas i Cia, amb un capital de 4.000 lliures, i tenia com a socis els germans Pau i Marià Illa, fabricants, i Joaquim Roca i Batlle, fill d’un botiguer de Vilafranca del Penedès i emparentat amb la seva esposa Josepa Formentí, filla de Miquel Formentí, comerciant matriculat i reputat membre del gremi de teixidors de seda o «velers».[3] L'empresa es dedicaria a la manufactura de mocadors estampats a la «xinesca», per a la qual cosa el 1769 va obtenir un privilegi reial.[4][3]

Josep Canaleta morí el 1768, i a causa dels desacords amb el seu nebot i hereu Joan Canaleta i Font, el setembre del 1769 adquirí a Francesc Trias i Oliver, oficial de la Tresoreria General de l'Exèrcit i Principat de Catalunya, una casa amb un hort annex als carrers de Sant Pere més Alt i de les Romagueres (actualment Victòria) per 6.500 lliures,[5] on va instal·lar la seva pròpia fàbrica,[2] just davant de la del seu sogre (vegeu fàbrica d'indianes Formentí-Ortells).[6][3] A la mateixa època, va adquirir també unes terres agrícoles a Sant Martí de Provençals per a destinar-les a prat de blanqueig,[2][3] que l'octubre del 1776 va patir una inundació pel desbordament del riu Besòs a causa d'uns forts aiguats.[6]

El seu primogènit Francesc Ribas i Formentí morí el 1774,[2][3] i entre aquesta data i 1778, Ribas va participar en la fundació i gestió de la companyia Ribas, Ramon, Vicenç i Cia, que fabricava pintados ordinarios, inferiors als lienzos y algodones superfinos de la seva fàbrica,[7] i el 1789, en la de fàbrica d'indianes Francesc Ribas menor i Cia.[8] Entre els mesos de maig a setembre del 1778, també va provar fortuna amb els bombasís muy finos, però la iniciativa va fracassar perquè eren massa cars i, finalment, els va haver de vendre a preu de saldo.[9] A finals del mateix any, s'incorporà a la societat el seu gendre Josep Formentí, amb una aportació de 5.000 lliures, i l'abril del 1781, entrà com a soci el seu fill segon Miquel Ribas i Formentí, amb 4.000 lliures prestades pel seu pare.[10][3] El 1783 augmentà el nombre de telers a 25,[7] i el 1784, Francesc Ribas (que ostentava el càrrec de director de la Companyia de Filats)[7] va llogar un magatzem a la «Casa del Domer» del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, contigua a la fàbrica.[3]

Francesc Ribas i Prous va morir el 1799,[7] i la fàbrica va continuar sota la raó social Vídua de Francesc Ribas menor, Miquel Manresa i Cia,[10][3] amb l'hereu Miquel Ribas i Formentí com a fabricant.[7] El 1803, Miquel Ribas va demanar permís per a ampliar la casa-fàbrica amb un nou edifici al carrer de la Victòria.[11][3] Des del 1804, potser per la mort de la vídua, es denominà Francesc Ribas i Hereu.[10] Miquel Ribas morí el 1807, i la vídua va continuar el negoci sota el nom de Vídua de l'hereu de Francesc Ribas i Cia, amb l'ajut del seu fill Francesc Ribas i Mestres.[12][13]

A causa de la crisi provocada per la Guerra del Francès, la fàbrica va fer fallida el 1811, i es va haver de vendre el patrimoni per a poder pagar als creditors.[13] El 1815, la vídua Margarida Mestres va recomprar les instal·lacions i reprendre la producció, i el 1818 ja hi havia 83 treballadors.[13] El 1824, Francesc Ribas i Mestres va demanar permís per a obrir-hi un balcó i tapiar-hi un altre;[14][3] el 1826, per a reparar la façana, a càrrec del mestre de cases Antoni Bosch,[15][3] i novament el 1827 per a aixecar-hi un tercer pis, segons el projecte del mestre de cases Pau Cortès.[16][3] El 1833, va demanar novament permís per a reformar la casa-fàbrica al carrer de la Victòria, segons el projecte del mestre d'obres Josep Nolla.[17][3] Segons el Padró General de fabricants del 1829, la fàbrica tenia 6 taules de pintar i un cilindre mogut per mules.[18]

El 1834, Francesc Ribas va constituir una societat amb els seus fills Francesc i Antoni Ribas i Jordà,[12] on ell quedaria com a administrador i Francesc seria el fabricant, encarregant-se del cotó i els colors.[18] Va morir el 1844, deixant la fàbrica en usdefruit a la seva vídua, i la direcció a càrrec del seu fill Francesc,[18] sota la raó social Vídua i hereu de Francesc Ribas i Cia.[3][19][20][21] Segons l'inventari, hi havia una màquina s'estampar amb 36 corrons, una tondosa i una assecadora,[18] i van adquirir noves màqines, les anomenades «perrotines», que permetien estampar a quatre colors.[18] El 1846, i d'acord amb l'edicte del 10 d'abril, Francesc Ribas i Jordà va presentar els plànols per a legalitzar-ne les instal·lacions, signats per l'arquitecte Josep Casademunt.[3] El 1849, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 6 CV.[3]

El 1870, els germans Ribas i Jordà incorporaren el seu nebot Francesc Folch i Ribas a la societat Successors de Francesc Ribas i Cia.[22] Posteriorment, hi entraren altres familiars, com Joan Miquel (de naixement Miquel Andreu Joan) Bertrand i Cortalé (La Roca d'Albera, 1818[23]- Barcelona, 1893), casat amb la filla d'Antoni, Cristina Ribas i Esteva,[22][24] i germà de Manuel Bertrand i Cortalé[25] i oncle de Manuel Bertrand i Salsas,[26] també fabricants. Antoni Ribas morí el 1876[12] i Francesc ho feu el 1884,[12] i finalment, la societat es dissolgué el 1887.[27] El 1888, l'administrador Joan Miquel Bertrand va contractar per 205.000 pessetes l'arquitecte Eduard Mercader per a enderrocar la casa-fàbrica i construir-hi tres edificis d'habitatges,[28][29] actualment catalogats com a bé amb elements d'interès (categoria C).[30]

Vegeu també[modifica]

Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)
Cases Joan Miquel Bertrand al carrer de Sant Pere més Alt

Referències[modifica]

  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vázquez de Prada, 1984, p. 635.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  4. ↑ Vázquez de Prada, 1984, p. 636.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/19, f. 209v-213v, 23-9-1769.
  6. ↑ 6,0 6,1 Vidal Pagès, 2014, p. 98.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Vidal Pagès, 2014, p. 99.
  8. ↑ Muset i Pons, 2011, p. 293-294.
  9. ↑ Muset i Pons, 2011, p. 294.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Vázquez de Prada, 1984, p. 637.
  11. ↑ «Miquel Ribas. Comerciant. Sant Pere Més Alt i Victòria. Casa i fàbrica. Enderrocar i reedificar amb entresòl, 3 pisos i balcons». C.XIV Obreria C-90/1803-028. AHCB, 18-02-1803.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Arbre genealògic de la família Ribas». Ajuntament de Premià de Mar.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Vidal Pagès, 2014, p. 100.
  14. ↑ «Francesc Ribas. Sant Pere Més Alt. Casa. Tancar un balcó i obrir-ne un altre». C.XIV Obreria C-122/1824-056. AHCB, 19-05-1824.
  15. ↑ «Francesc Ribas. Victòria i Sant Pere Més Alt 6. Casa. Reparar la façana». C.XIV Obreria C-128/1826-143. AHCB, 16-08-1826.
  16. ↑ «Francesc Ribas. Sant Pere Més Alt 6 i Victòria. Casa. Aixecar un tercer pis i modificar algunes obertures». C.XIV Obreria C-130/1827-060. AHCB, 03-05-1827.
  17. ↑ «Francisco Ribas. Fabricant. Sant Pere Més Alt 6 xamfrà amb Victòria. Quarter 2, barri 7, illa 36. Reformar casa». C.XIV Obreria C-115/1833-123. AHCB, 16-08-1833.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Vidal Pagès, 2014, p. 102.
  19. ↑ Guía de forasteros, 2ª parte, 1842, p. 29. 
  20. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143. 
  21. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 817. 
  22. ↑ 22,0 22,1 Vidal Pagès, 2014.
  23. ↑ «Miquel Bertrand Cortalé». geneanet. Rafaelita Bosom.
  24. ↑ Gaceta de Madrid, 12-08-1893, p. 555. 
  25. ↑ «Josep, Batista, Emanuel Bertrand Cortale». geneanet. Genealogia Cerdana.
  26. ↑ «Manuel Bertrand Salsas». geneanet. Genealogia Cerdana.
  27. ↑ Vidal Pagès, 2014, p. 105.
  28. ↑ Vidal Pagès, 2014, p. 106.
  29. ↑ AMCB, Q127 Foment 245 Q bis, 24-10-1888.
  30. ↑ «Casa JM Bertrand». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Francesc_Ribas&oldid=33367046»