Fàbrica d'indianes Formentí-Ortells

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica d'indianes Formentí-Ortells
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més Alt, 68-70, Victòria, 1-7 i Sant Pere Mitjà, 67-71 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.389°N,2.17796°E / 41.389; 2.17796

La fàbrica d'indianes Formentí-Ortells era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere més Alt, Victòria i Sant Pere Mitjà de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

El 1747 es va fundar la fàbrica d'indianes de Joan Pongem i Cia, sota el patrocini de Sant Vicenç Ferrer, formada pel comerciant Joan Pongem, el mitger Josep Sabater i Llopis, el paraire Francesc Just i Vallès i el veler Miquel Formentí.[1][2][3] Després de la separació de Pongem, el 1759 la societat va canviar de nom a Miquel Formentí i Cia.[4][3][2] El 1762, els tres socis van adquirir en emfiteusi a la Cartoixa d'Escaladei unes cases amb hort als carrers de Sant Pere més Alt i Mitjà, amb l'obligació d'invertir-hi en millores 2.000 lliures en el termini d'un any,[5] i també compraren per 900 lliures una casa contigua subhastada per ordre judicial.[6] Per a establir-hi el prat de blanqueig, adquiriren el mateix any una peça de terra de dues mujades a la Verneda de Sant Adrià del Besòs.[7]

Sabater va morir a finals del 1771, i un any després, ja repartits els beneficis, la seva vídua Maria Anglada i Francesc Just van vendre la seva part del prat i la fàbrica a Miquel Formentí.[8] Tot seguit, renovaren la societat amb un capital de 94.005 lliures, de les quals 41.780 corresponien a Formentí, 36.557 lliures i 10 sous a la vídua de Sabater, i 15.667 lliures i 10 sous a Just.[9][10] Miquel Formentí i el seu fill Miquel Josep Formentí i Ferran tenien una casa de comerç sota la raó Miquel Formentí i Fill, la qual va fer fallida el 1777.[11][2] Aleshores, els comerciants Fèlix Prat i Francesc Alsina, representants de la massa de creditors, van pactar la continuació de la fàbrica amb l'entrada de Manuel Ortells i Bas com a nou soci administrador en substitució de Formentí. La nova societat Manuel Ortells i Cia, amb un capital de 80.000 lliures, tindria com a socis, a més dels ja esmentats, Maria i Eulàlia Anglada (vídua de Francesc Just), el comerciant Magí Just i Anglada i Isidre Català i Vives (tutor del menor Josep Antoni Sabater i Anglada).[12][13][14][2]

El 1778, Ortells va demanar permís per a obrir una finestra a la fàbrica,[15] i novament el 1790 per a fer-hi noves reformes.[16] Francesc Just va morir el 1778,[17] i el 1779, la finca va ser venuda en subhasta pública juntament amb altres propietats dels Formentí, i va ser adquirida pel comerciant Ignasi Creus per 18.000 lliures,[11] que en va fer agnició de bona fe[18] a les vídues Anglada i els seus hereus.[19] El 1789, els representats dels creditors abandonaren el negoci, i el 1791, la societat es va renovar amb un capital net de 80.000 lliures, i Magí Just, Josep Antoni Sabater i Manuel Ortells com a socis.[20][21][2] Segons Molas, es va dissoldre el 1798,[17] i a principis del segle xix hi havia la fàbrica d'indianes d'Arnau Sala i Cia.[22] Pel que sembla, la propietat quedà en mans de Josep Antoni Sabater i Anglada, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona[23] i professor del Real Colegio Militar de Caballeros Cadetes de Segòvia,[24] i la seva vídua Manuela va tenir un litigi amb el fabricant,[25][26] que el 1838 va adquirir-la en emfiteusi.[27] Segons la Guía de Forasteros en Barcelona del 1842, hi havia la fàbrica de teixits de cotó d'Antoni Mas i Burgada.[28][29]

El 1845, Cecília Sala, filla d'Arnau i vídua del capità de navili Jacinto Baldasano,[30] va establir la finca en emfiteusi a l'advocat Manuel Gibert,[31] que poc després en va fer agnició de bona fe a l'indià Francesc Sala i Pi,[32][33] cosí de Cecília.[34] El 1847, els Sala la van establir en emfiteusi als germans Josep, Francesc i Pere Molins i Huguet,[35][36] que l'any següent van dividir el terreny en tres parcel·les individuals i una d'indivisa (Sant Pere Mitjà, 67 i 69),[37] on estaven construint dos edificis «siamesos», projectats per l'arquitecte Joan Vilà i Geliu.[38] El 1849, Josep Molins va encarregar al mateix arquitecte un altre edifici a la seva parcel·la (Sant Pere més Alt, 68),[39] amb elements decoratius de terracota (per la qual cosa obtingué permís per a assolir 100 pams d'alçada),[40] i que al llarg del temps va acollir els despatxos de diverses fàbriques tèxtils.[41][42][43][44]

Repartiment de la finca entre els germans Molins. A: Josep, B: Pere, D: Francesc, C: Indivisa

Vegeu també[modifica]

Quarteró núm. 40 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències[modifica]

  1. ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Cabanes, 31-10-1747.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 Grau i López, 1974, p. 49.
  4. ↑ AHPB, notari Antoni Serras, 28-4-1759.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/12, f. 82v-85v, 19-4-1762.
  6. ↑ AHPB, notari Gabriel Gener, manual 1.045/12, f. 130-142v, 21-6-1762.
  7. ↑ AHPB, notari Antoni Serras, 18-8-1762.
  8. ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Güell, manual 1.205/26, f. 385-295, 21-11-1772.
  9. ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Güell, manual 1.205/26, f. 401-406v, 21-11-1771.
  10. ↑ Grau i López, 1974, p. 50.
  11. ↑ 11,0 11,1 AHPB, notari Ramon Font i Alier, manual 1.052/20, f. 288-314v, 16-8-1779.
  12. ↑ AHPB, notari Josep Ponsico, manual 1.036/26, f. 435-464, 17-4-1777.
  13. ↑ Grau i López, 1974, p. 51.
  14. ↑ Valls Junyent, p. 247.
  15. ↑ «Manel Ortells. Fabricant d'Indianes. Sant Pere més Alt. Victòria. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-18/1778-250. AHCB, 21-12-1778.
  16. ↑ «Manuel Ortells. Fabricant d'Indianes. Victòria i Sant Pere més Alt. Casa. Engrandir i eixamplar finestres amb reixes». C.XIV Obreria C-57/1790-280. AHCB, 03-12-1790.
  17. ↑ 17,0 17,1 Molas, 1970, p. 405.
  18. ↑ «agnició a bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ AHPB, notari Ramon Font i Alier, manual 1.052/20, f. 364-366, 5-9-1779.
  20. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/2, f. 483-491v, 22-11-1791.
  21. ↑ Grau i López, 1974, p. 55.
  22. ↑ AHCB, Allotjament i utensilis, I-15.15, Quarter 14 Barri 16.
  23. ↑ «Josep Antoni SABATER i ANGLADA». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
  24. ↑ Diario de Barcelona, 03-10-1819, p. 2209. 
  25. ↑ Diario de Barcelona, 21-03-1824, p. 694. 
  26. ↑ «Causa del real monasterio de la Cartuja de Scala-Dei contra doña Manuela Sabater, residente en el pueblo de Sarrià». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 4867. ACA, 1824.
  27. ↑ Notari Manuel Catalan, 24-3-1838.
  28. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 54. 
  29. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384. 
  30. ↑ Guía de forasteros en Madrid, 1844, p. 142. 
  31. ↑ AHPB, notari Ramon Torras, 4-5-1845.
  32. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 202.
  33. ↑ AHPB, notari Ramon Torras, 19-7-1845.
  34. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 17-02-1871, p. 1794. 
  35. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.126/52 (1a part), f. 150-153v, 19-5-1847.
  36. ↑ Diario de Barcelona, 23-04-1849, p. 1911. 
  37. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f.25-27, 15-7-1848.
  38. ↑ «Jose Molins. Sant Pere Mitjà 69. Construir casa». Q127 Foment 291 bis C. AMCB.
  39. ↑ AMCB, Q127 Foment 418 C.
  40. ↑ García Fortes, Salvador. Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, p. 22. 
  41. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 140, 211, 216. 
  42. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 50, 51, 227, 348, 352, 353, 392, 448, 451, 718, 722, 786, 867, 875, 929, 1003, 1013, 1052, 1058, 1061. 
  43. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 728. 
  44. ↑ «COLECCIÓN DE 12 HOJAS DE PAPEL SECANTE. FABRICA DE TEJIDOS ANGEL BABRA. SIGLO XX». todocoleccion.net.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_d%27indianes_Formentí-Ortells&oldid=33367058»