Fàbrica de dolços Mauri
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fàbrica |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
La fàbrica de dolços Mauri es trobava al carrer dels Flassaders, 30 de Barcelona.
Història i descripció
[modifica]El 1829, el comerciant Jaume Artigas i Daroca,[1][2][3] casat amb Francesca Aranyó i Torrents,[4] va demanar permís per a reconstruir l'edifici núm. 14 (antic) del carrer dels Flassaders, segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[5] Poc després, va adquirir a Francesca Torrella, vídua de Gaietà Viers, i al sastre Isidre Ubach i Viers la casa contigua del núm. 13 (antic),[6] que va fer reedificar segons el projecte del mateix autor.[7]
Al segle xix, la família Gasch va establir una confiteria al carrer dels Flassaders, 32,[8][9] regentada des del 1926 per Pere Mauri i Ullà[10] (1866-1949),[11] que la va convertir en la seva fàbrica de caramels, torrons i altres articles de confiteria,[12][13] ampliada posteriorment als baixos i primer pis del núm. 30.[14] La façana encara conserva el rètol: FABRICA de DULCES - P. MAURI / CARAMELOS · CONSERVAS · TURRONES · CHOCOLATES · GRAGEAS · PELADILLAS[10]
El 1943, el seu fill Vicenç Mauri i Anglada (1898-1964) va adquirir la finca núm. 21 del carrer de Montcada a Mercè Vidal-Ribas i Güell, i cap als anys 1945-1947 va presentar un projecte de reforma per tal d'adaptar-la al seu nou ús industrial.[15] El negoci fou continuat pel seu fill Pere Roca Mauri sota la raó social Chocolates Mauri SA,[16] que el 1992 fou adquirida per l'aragonesa Chocolates Lacasa.[17]
Referències
[modifica]- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18, 30.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 246.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 78. AMCB, 1853.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-08-1882.
- ↑ «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 14. Enderrocar i reedificar de 4 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 07-05-1829.
- ↑ «Jaume Artigas». 5.5 Documentació original d'arxius privats i patrimonials. Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa. Museu de Badalona.
- ↑ «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 13. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 26-11-1829.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 794.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1324.
- ↑ 10,0 10,1 «RÈTOL FÁBRICA DE DULCES P. MAURI». Museu al carrer. Paisatge i patrimoni de la societat industrial. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Arxivat de l'original el 24-01-2021.
- ↑ El Noticiero Universal, 08-01-1949, p. 2.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 467.
- ↑ Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 163.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 172-173, 676, 1040.
- ↑ «PROJECTE D’INTERVENCIÓ A LES FAÇANES DEL MUSEU PICASSO, AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA». 01_P114_FMP_PE_ME_v4_sig.pdf p. 17-18. M A T T E R S Arquitectura SLP, desembre 2021.
- ↑ «Nombrados cuatro nuevos directores generales del Ministerio de Hacienda». La Vanguardia, 16-02-1984, pàg. 48.
- ↑ ESTADO DE INFORMACIÓN NO FINANCIERA Y DIVERSIDAD 2020-2021. Lacasa.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 83.