Casa-fàbrica Subirà-Obiols
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Part de | Carrer de Sant Pere més Alt | |||
| Ús | escola | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Alt, 17 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 4233 | |||
La casa-fàbrica Subirà-Obiols és un edifici situat al carrer de Sant Pere més Alt, 17 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici de planta baixa i tres pisos amb tres façanes: la principal del carrer de Sant Pere més Alt, la de l'antic carreró del'Hort d'en Favà, i la que s'obre a una androna on havia hagut un repartidor d'aigües.[1] La composició de la façana principal s'estructura en tres eixos verticals d'obertures, matisats per les impostes que delimiten les plantes. A la planta baixa hi ha quatre portals d'arc escarser, entre els quals destaca l'entrada principal amb portalons de fusta i guardarrodes, i tot un seguit de motllures i una voluta amb motius vegetals a la llinda.[1] Als dos primers pisos hi ha balcons de volada decreixent, ampitats al tercer, tots amb baranes de ferro.[1] Les obertures tenen emmarcaments de pedra de Montjuïc i guardapols, probablement de pedra artificial.[1] El parament és a base d'estuc especejat en franges horitzontals abuixardada als baixos; per sota de la imposta que separa el primer pis, hi ha una sanefa esgrafiada amb motius vegetals; als pisos superiors, l'estuc imita carreus de pedra amb textura llisa.[1]
Història[modifica]
El 1761, Antoni Subirà va adquirir una casa al carrer de Sant Pere més Alt al costat de la seva, i el 1762 va fer reedificar el conjunt.[2][3]
El 1842, la seva descendent Agustina Subirà va establir la finca en emfiteusi al comerciant Ramon Obiols,[4] amb la imposició d'un cens de 1.120 lliures anuals i l'obligació d'invertir-hi en millores la quantitat de 2.500 lliures.[5][6] El 1844, Obiols, que hi tenia una filatura de cotó,[7] va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis per a obrador i instal·lar-hi una màquina de vapor de 25 CV, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[8][9]
A la seva mort, la finca fou heretada per Francesc Obiols, que el 1853 la va vendre a Lluís Aranyó i Parera, Ramon Sala i Brugués i Antoni Faura i Aranyó per 30.000 lliures.[10][11] En aquell moment, hi havia com a llogaters la societat Carreras i Plandolit, que ocupava els baixos, part del primer pis i les quatre «quadres», i els germans Josep i Marià Junoy, que ocupaven la resta del primer pis, el segon i l'obrador del tercer pis.[12][13] Aquests darrers hi fabricaven mocadors i armilles[14][15] i es van presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860: «245.* SS. JUNOY HERMANOS, Barcelona calle Alta de San Pedro, núm. 17. Presentaron una muy buena pañolería de lana y mezcla, tejida y bordada, de varias clases. Chalequería de mezcla, y piqué de varias clases.»[16]
Per altra banda, Ignasi Carreras hi tenia una filatura d'estam,[17] i el 1869 va presentar una sol·licitud per a legalitzar les dues caldereres de vapor.[18][19] A finals del segle xix i principis del xx, hi havia la fàbrica de filats i trenyelles de Casimir Faura i Aranyó i Fill.[20][21]
El 1919, i després de diverses herències a les famílies dels propietaris, la finca fou adquirida per Albert Fontana.[22] El 1926, els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, propietaris del veí col·legi Comtal, van adquirir-ne la part posterior, i el 1952, la resta.[22] El 2007, arran del projecte d'hotel promogut pel Consorci del Palau de la Música, la finca passà a mans de la cadena Olivia Hotels (vegeu Cas Hotel del Palau).[7]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Edifici d'habitatges (actual Escola la Salle)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHCB, Cadastre I-34, Relacion de las casas reedificadas en el año de 1762.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 53.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 21.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola, 5-8-1842.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 54.
- ↑ 7,0 7,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 197/1844, 9-10-1844.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 57-58.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, 9-4-1853.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 61.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, 4-5-1853.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 62.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 238.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 353, 450, 623, 722, 927, 1057, 1060.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 200.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 218, 448, 927.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2046 C.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 67.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 91.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1727.
- ↑ 22,0 22,1 Caballé i Gonzàlez, 2003, p. 47.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 234-236. ISBN 9788491562160.
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald. Veclus SL. Estudi històrico-arquitectònic i documental dels edificis del carrer Sant Pere Més Alt núms. 13 bis, 15 i 17 de la ciutat de Barcelona, abril 2003.