Casa-fàbrica Torner
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Reina Amàlia, 20-22 | ||||
| |||||
La casa-fàbrica Torner era un conjunt d'edificis al carrer de la Reina Amàlia, 20-22 del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història
[modifica]L'agost del 1833, l'hortolà Francesc d'Assís Fusté i Comellas va establir en emfiteusi al fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs (vegeu casa-fàbrica Calafell) un hort a l'Horta superior de Sant Pau del Camp, afectat per l'obertura del nou carrer de la Reina Amàlia.[1][2] Just un any més tard, l'agost del 1834, Calafell va establir-ne una porció al mestre de cases Jacint Torner i Batllori,[3][4][5] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos (núm. 22),[6][7] segons el projecte de l'arquitecte Ramon Molet.[8][9]
Poc després, Torner va vendre al sabater Jaume Turell la resta del terreny,[10] on aquest va fer construir una altra casa-fàbrica amb una «quadra» al fons de la parcel·la (núm. 20).[5] Per a poder pagar les obres, l'any següent va vendre l'edifici al paleta de Sarrià Francesc Mombrú i Colom per 5.800 lliures.[11] El 1844, Mombrú va establir en emfiteusi la «quadra» a Torner,[12] que va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 25 CV, segons els plànols de l’arquitecte Josep Buxareu.[13][14] El 1855, la vídua Antònia Turell i el seu fill Pere Mombrú i Turell li van establir en emfiteusi la casa del núm. 20.[15]
El 1857 hi havia la fàbrica de cardes de Pasqual Fernández i les de filats de Jaume Sapera i Cia i Antoni Soler i Cia.[16] Aquesta darrera encara hi era el 1863,[17] compartint les instal·lacions amb Alier, Burrull i Cia i Francesc Vallès i Pla.[18]
Jacint Torner va morir el 1864, i el 1868, els seus hereus van presentar una sol·licitud per a legalitzar-hi dues calderes de vapor de 35 i 25 CV, segons els plànols de l'enginyer Vicenç Torner i Feliu.[19][20] El 1872, els germans Vicenç i Rosa Torner i Feliu van vendre la màquina de vapor de 35 CV a Ignasi Carsí i Badia per 18.500 pessetes.[21]
Segons recull la tradició oral, a causa de l’explosió de les calderes i consegüent incendi de la «quadra» del núm. 20, aquesta va quedar malmesa i en estat ruïnós.[20] Finalment, l'edifici va ser enderrocat a la dècada del 1990, substituït per una nova promoció d’habitatges.[20]
Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (2a part), f. 119-130v, i notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 179-184v, 17-8-1833.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-02-1845, p. 489.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola, manual 1.235/15, f. 167-170, 5-8-1834.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-09-1840, p. 3694.
- ↑ 5,0 5,1 AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/48, f. 591-647, 1-4-1864. Inventari post mortem dels béns de Jacint Torner i Batllori.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 253, 379.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 362, 562.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-119, 8-8-1834.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, 23-8-1834.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/39 (1a part), f. 77-79v, 14-2-1835.
- ↑ AHPB, notari Gaietà Anglora, 23-3-1844.
- ↑ «Jacinto Torner. Reina Amalia 11 (ara 22). Col·locar maquina de vapor a la finca». Q127 Foment 120/1844. AHCB, 17-08-1844.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 483.
- ↑ AHPB, notari Gaietà Anglora, 12-12-1855.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 160, 224, 229, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 281.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 138, 191, 287.
- ↑ «Hereus de Torner. Reina Amàlia 20-22. Legalització de dos generadors de vapors». Q127 Foment 1948 C. AMCB.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 482.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/11, f. 3718-3725, 22-12-1872.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 480-484. ISBN 978-84-9156-216-0.