Casa Agullana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Girona | |||
| Localització | Pujada de Sant Domènec, 1A | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 132-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0000152 | |||
| Id. IPAC | 141 | |||
La Casa Agullana, coneguda també com a Casa Fontcuberta, és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció[modifica]
És un edifici format per dos cossos, situats a banda i banda de l'escalinata de Sant Domènec, i que foren units el 1631 per un pont cobert, d'arc rebaixat, que dona magnificència a l'edifici i que el converteix en un dels llocs més característics de la ciutat.[1] L'interior de l'edifici, de planta irregular a causa dels desnivells del terreny, ha sofert nombroses modificacions, però la conservació de les façanes i del seu entorn és bona.[1]
Història[modifica]
La «casa vella» dels Agullana, o cos d'edifici més proper a l'església de Sant Martí Sacosta, ja existia al segle xiv, mentre que la casa nova o «principada» data probablement del segle xvi, època d'esplendor de la família. El 1631 les dues cases foren unides per un pont cobert. En l'obra intervingueren Felip Regi, picapedrer i mestre de cases, i Joan i Guillem Serra, escultors dels escuts i les gàrgoles.[1]
Cap a finals del segle xviii o principis del segle xix, la família Agullana es va vendre la casa, que va passar a mans de diversos propietaris. A mitjans del segle xix, pertanyia a Dolors de Perramon i Comas del Brugar, casada amb Josep de Fontcuberta i resident a Barcelona (vegeu casa Dolors de Perramon).[2][3] Els seus descendents la van posar en venda, i el 1919, la Diputació de Girona va estar en tractes per a comprar-la i convertir-la en la seva seu.[3] Finalment, no es va arribar a un acord, i la casa fou adquirida per les Religioses anomenades del Servei Domèstic,[2] que la convertiren en un convent on s'instruïen les minyones que després servirien a les cases benestants de Girona.[3]
A mitjans de la dècada del 1970, va ser adquirida per l'arquitecte gironí Joan Lluís Frigola i uns amics seus.[3] Entre el 1976 i el 1981, Frigola la va reformar per a convertir-la en habitatges,[4] distribuint els espais segons les necessitats de cada propietari.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Agullana |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa Agullana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 Negre i Pastell, 1978, p. 165.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La Casa Agullana». pedresdegirona.com.
- ↑ «Reforma de la Casa dels Agullana». Arquitectura Catalana.cat. Centre Obert d'Arquitectura.
Bibliografia[modifica]
- Negre i Pastell, Pelai «Antigues cases senyorials gironines». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 24, 1978, pàg. 131-176.
Enllaços externs[modifica]
- «La Casa Agullana». pedresdegirona.com.