Casa Manuel Arnús

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:24, 12 oct 2022 amb l'última edició de KRLS (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Arnús
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1903 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1903
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC/ Manuel Arnús, 1-31 - Pl. Doctor Andreu.
Map
 41° 25′ 00″ N, 2° 07′ 54″ E / 41.41663°N,2.1318°E / 41.41663; 2.1318
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30352 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2467 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Arnús, o el Pinar, és un edifici modernista d'Enric Sagnier i Villavecchia protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona. Construït inicialment com a habitatge unifamiliar aïllat, és un edifici de considerables dimensions envoltat per una pineda enjardinada amb paraments de rocalla. La finca és limitada per un sòlid mur al qual s'adossa la casa destinada a porteria.

Pati i escala - any 1904
Any 1918

Té l'aspecte de palau-castell. Format per un cos central de planta de creu amb les quatre ales cobertes a dos vessants revestides de rajoles, i diversos cossos amb coberta plana adossats entre les ales, així com dues torres, una quadrada amb teulat piramidal i l'altra octogonal i emmerletada, rematada per una coberta cònica. A l'interior, una noble escalinata a la dreta de l'espaiós vestíbul dona accés a la planta superior. També disposa d'una petita capella per al culte.

Història

El va fer construir Manuel Arnús i Fortuny, metge (1852-1930), nebot d'Evarist Arnús i Ferrer (1820-1890), fundadors de prestigioses cases de banca, entre d'altres.

Durant la guerra civil del 1936 al 1939 va acollir refugiats i després va quedar abandonat i es van malmetre tant l'interior com l'exterior. Més tard va passar a mans de la comunitat religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

L'any 1976 fou adquirit per la Fundació Asepeyo, que encarregà la restauració a l'arquitecte Josep M. Armengou i Vives. La restauració, molt reeixida, procurant restituir l'aspecte original, s'acabà l'any 1991. Actualment és seu de la Fundació, que té cura de mantenir la finca en bones condicions.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel Arnús
  • «Casa Arnús». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  • «Casa Arnús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].