Casa Joan Gabriel

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Joan Gabriel
Imatge de l'interior
Imatge
Façana del carrer Carabassa
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Construcció1772 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinyó, 44 i Carabassa, 7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.380487°N,2.178504°E / 41.380487; 2.178504
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41154 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona3051 Modifica el valor a Wikidata

La casa Joan Gabriel és un edifici situat al carrer d'Avinyó, 44 i d'en Carabassa, 7 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment allotja l'Espai Ferrer i Guàrdia, un ateneu d'entitats gestionat per la fundació del mateix nom.[2]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici de planta baixa i quatre pisos construït al segle xviii. La façana del carrer d'Avinyó, que és la principal, va ser reformada al segle xix, donant-li la fesomia actual.[3]

Façana del carrer d'Avinyó

Consta de dos eixos simètrics verticals d'obertures i el parament està recobert per un arrebossat que imita carreus. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos grans portals d'arcs escarsers emmarcats per parament de pedra motllurada. El portal de la dreta permet l'accés a l'interior de l'edifici. El primer pis es corresponia amb la planta noble de la finca i presenta un balcó corregut. La resta de plantes, amb balcons individuals, presenten voladissos decreixents. El coronament té una cornisa motllurada.[3]

S'accedeix a l'interior a través de la portalada localitzada al tram dret de la planta baixa. Un ampli vestíbul dona pas al pati de la casa, al voltant del qual s'organitzen els recorreguts i les dependències de la finca. Cal destacar d'aquest pati l'escala que es desenvolupa fins a la planta noble adossada a tres de les façanes del pati. Aquesta escala, coberta per una galeria arquejada de voltes inclinades, s'inicia amb un curiós capitell penjat sense el sosteniment de cap columna.[3]

La façana del carrer d'en Carabassa incorpora a partir de la primera planta uns esgrafiats del segle xviii, ornats amb motius campestres relacionades amb la verema i florals. Els balcons responen a la tipologia de balcó d'aquesta època, tot consistint a ancorar una estructura metàl·lica en voladís, on es disposa un paviment de rajoles i una barana de ferro que combina els barrots llisos amb d'altres helicoidals. De l'angle meridional de l'edifici surt un petit pont que creua a l'altura del primer pis l'estret carrer, fins a un pati rectangular que es fa servir de terrassa i magatzem de l'edifici.[3][4] A mitja alçada hi ha un magnífic rellotge de sol del 1775, restaurat (com la resta de la façana) el 2005.[5]

Història[modifica]

El 1772, l'advocat Joan Gabriel va demanar permís per a reedificar la seva casa dels carrers dels Escudellers (actualment Avinyó) i d'en Carabassa.[6][7] El 1823, el seu fill del mateix nom va demanar permís per a emblanquinar la tanca del jardí del carrer d'en Carabassa,[8] i novament l'any següent per a reconstruir el pont sobre el carrer, que es trobava en mal estat.[9]

Posteriorment, la propietat va passar a mans del notari Josep Falp i Robert.[10] A la seva mort el 1883,[11] la casa fou heretada per la seva filla Josepa Falp i Torrents,[12][13] que el 1899 va demanar permís per a emblanquinar la paret del jardí.[14]

L'any 1995 es va realitzar un projecte de reforç estructural de les plantes baixa, primera i segona, i la instal·lació de l'ascensor.[3]

Referències[modifica]

  1. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «L'Espai Ferrer i Guàrdia obre les portes al públic». Diari Ara, 10-04-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Edifici d'habitatges al Carrer Avinyó, 44». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. «Casa dels esgrafiats del carrer Carabassa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  5. Dalmases, Pere. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Barcelona: Col·lecció Base Històrica, núm. 89, 2012, p. 218. ISBN 9788415267669. 
  6. «Joan Gabriel. Advocat. Carabassa. Reedificar amb balcons». C.XIV Obreria C-1/1772-25. AHCB, 06-04-1772.
  7. «Joan Gabriel. Advocat. Carabassa (davant de la casa que ha demanat construir). Augmentar la sortida dels balcons». C.XIV Obreria C-1/1772-31, 02-05-1772.
  8. «Joan Gabriel. Advocat. Carabassa, d'en. Escudellers. Emblanquinar la tanca del jardí». C.XIV Obreria C-86. AHCB, 23-01-1823.
  9. «Joan Gabriel. Carabassa. Casa. Construir un pont que comuniqui la casa amb el jardí que té al davant amb una volta i baranes de ferro». C.XIV Obreria C-123/1824-078. AHCB, 06-07-1824.
  10. Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 688. 
  11. Crónica de Cataluña (edición de la tarde), 15 desembre del 1883, p. 5. 
  12. «Josefa FALP TORRENS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  13. Anuario-Riera, 1896, p. 379. 
  14. «Josefa Falp. Carbassa 7. Repintar la façana del jardí de la casa». Q127 Foment 700 AH. AMCB, 07-10-1899.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Joan Gabriel