Casa Lluís de Papiol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i passatge  | |||
| Cronologia | ||||
| 1779 | construcció | |||
| 1861 | reforma, Arquitecte: Felip Ubach i Corbella | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carme, 31 i plaça Gardunya, 3-4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40331 | |||
| Id. Barcelona | 334 | |||
La Casa Lluís de Papiol, també coneguda com a Casa Torrents, és un edifici situat al carrer del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
És un edifici de planta baixa, quatre pisos i terrat transitable amb façana al carrer del Carme (on es troba l'accés principal) i la plaça de la Gardunya, on antigament feia mitgera amb el Convent de Jerusalem,[2] enderrocat després de la Revolució del 1868.
La façana disposa les seves obertures en quatre eixos verticals, amb dimensions decreixents pis rere pis. La planta baixa, configurada per un mur de carreus regulars de pedra de Montjuïc, conté l'antic portal principal (avui accés al Passatge 1800) flanquejada de les portes de dues botigues i, a la banda més oriental, la porta de l'escala de veïns, amb la data 1800 a la tarja.[2] Aquestes portes, coronades amb arcs escarsers, presenten llurs llindes i muntants emmarcats amb motllures i destaca, també, la presència de guarda-rodes a l'accés principal. Sobre la porta principal i les de les botigues es disposen balcons en volada decreixent en alçada, constituïts per baranes de ferro forjat amb barrots simples i helicoidals, grapes, i terres de solera amb rajoles vidrades de cartabó. La llosana de pedra motllurada del balcó central del pis principal esdevé una excepció.[2]
Damunt de la porta de veïns es troba una disposició de finestres rectangulars que donen llum a l'escala. Totes les obertures fins a la segona planta presenten llurs emmarcaments petris motllurats, mentre que les obertures de la tercera i la quarta planta estan fetes amb estuc. La façana es presenta íntegrament revestida amb morters i ornada amb esgrafiats bicolors d'inspiració rococó. El repertori ornamental d'aquests esgrafiats comprèn garlandes florals, putti, bustos en medallons i emmarcaments en rocalla per a escenes al·legòriques d'inspiració mitològica i campestre. La façana és rematada per un entaulament que conté, entre llurs cornises, els respiradors de la solera del terrat.[2]
El Passatge 1800, obert per Adolf Florensa durant la dècada del 1950, va venir a modificar la planta baixa de l'immoble, substituint el pati central que contenia l'escala vers el pis principal per una estreta via de comunicació entre el carrer del Carme i la plaça de la Gardunya. Aquest passatge cobert es configurà com unes galeries comercials amb establiments oberts a banda i banda. Cobert per una volta rebaixada sostinguda sobre pilastres toscanes de pedra, aquest passatge dona accés a diversos establiments per mitjà de llurs arcs escarsers de brancal motllurat petri.[2]
Història[modifica]
El 1779, el vilanoví Lluís de Papiol i Martí-Catà[3] (nomenat cavaller pel rei Carles III el 1774)[4] va fer reedificar la seva casa del carrer del Carme.[5] El seu fill i hereu Francesc de Papiol i Padró[6] va estudiar dret a la Universitat de Cervera i va assistir com a diputat a les Corts de Cadis del 1812.[4] Solter i sense descèndencia, a la seva mort el 1817, el patrimoni familiar va passar a la seva germana Josepa,[7] i després a una altra, Lluïsa,[8] casada amb Manuel Torrents i Fals, membre d'una antiga família vilanovina.[4]
L'hereu del matrimoni fou Joan Torrents i de Papiol (†1851),[9] succeït per la seva filla Ramona Torrents i Higuero,[10] que el 1889 va rebre el títol de marquesa de Vilanova i la Geltrú de mans d'Alfons XIII. L'any 1861, va encarregar la remunta d'un quart pis al mestre d'obres Felip Ubach,[11] cosa que no es feu efectiva fins que s'enderrocà l'entresòl interior existent fins llavors.[2]
Entre els anys 1953 i 1957, l'arquitecte Adolf Florensa remodelà els baixos i procedí a l'obertura del Passatge 1800 al lloc de l'antic pati, que comunica el carrer del Carme amb la plaça de la Gardunya.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Torrents i Passatge 1800». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Casa Lluís Papiol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Luis Papiol y Martí». geneanet. Jaime Olivé.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Diputació de Barcelona. Museu Romàntic Can Papiol, 2009-2010.
- ↑ «Lluís de Papiol. Carme. Reedificar. Planta baixa més tres pisos». C-XIV Obreria C-21/1779-224. AHCB, 14-12-1779.
- ↑ «Francesc Papiol y Padró». geneanet. Jaime Olivé.
- ↑ «Josefa Papiol y Padró». geneanet. Jaime Olivé.
- ↑ «Luisa Papiol y Padró». geneanet. Jaime Olivé.
- ↑ «Joan Torrents y Papiol». geneanet. Jaime Olivé.
- ↑ «Ramona Torrents e Higuero». geneanet. Jaime Olivé.
- ↑ Ramona Torrens. «Carme 31. Edificar un quart pis a la casa». Q127 Foment 1129 C. AMCB, 16-03-1861.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Lluís de Papiol |
- «Casa Lluís Papiol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.