Casa-fàbrica Mauri

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa Mauri)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Mauri
Imatge
Dades
TipusConjunt d'edificis i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFlassaders, 30-32, Cirera, 9-11 i Montcada, 21 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.38539°N,2.1819°E / 41.38539; 2.1819
Format perCasa Jaume Artigas
Casa Casanovas
Casa Mauri Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Casa Casanovas
Id. IPAC52282 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona642 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès local
Casa Mauri
Id. IPAC42659 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona426 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Mauri és un conjunt d'edificis situats als carrers dels Flassaders, de la Cirera i de Montcada de Barcelona, dos dels quals estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]

Descripció[modifica]

L'edifici del núm. 30 del carrer dels Flassaders (Casa Jaume Artigas) és una construcció de planta baixa i quatre pisos. Els baixos i la primera planta acollien la fàbrica de dolços de Pere Mauri, que s'estenia al núm. 32. La façana encara conserva el rètol: FABRICA de DULCES - P. MAURI / CARAMELOS · CONSERVAS · TURRONES · CHOCOLATES · GRAGEAS · PELADILLAS[3]

L'edifici núm. 32 del carrer dels Flassaders i núms. 9-11 del de la Cirera (Casa Casanovas) té planta baixa, entresol i quatre pisos. L'entresol compta dues obertures d'arc de mig punt i balcons, entre les quals es troba un curiós disseny geomètric gravat a la pedra, just sobre l'entrada a l'escala de veïns. A la mateixa vertical central, però entre els pisos primer i segon, hi ha un plafó de terracota amb una representació sobre la dansarina alada.[1]

L'edifici del núm. 21 del carrer de Montcada (Casa Mauri) és un immoble força estret entre mitgeres i consta de planta baixa, tres pisos i terrat, amb només dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dos grans portals de llinda emmarcats per una senzilla motllura. Al primer i segon pis s'obren balcons individuals amb la llosana de pedra motllurada i barana de ferro forjat. Les obertures estan motllurades i la llinda està decorada amb una forma trapezoïdal en relleu. A l'últim pis hi ha dues finestres tapiades amb l'ampit motllurat. En un extrem de la façana, a l'altura del primer pis, es conserva una finestra amb gelosia de fusta, element que fou molt característic de les façanes del segle xviii i del qual pràcticament no s'ha conservat cap més en tota la ciutat. El parament és de carreus de pedra regulars.[2]

Façanes del carrer dels Flassaders
Façana del carrer de la Cirera
Façana del carrer de Montcada

Història[modifica]

El 1829, el comerciant Jaume Artigas i Daroca (vegeu Sant Jeroni de la Murtra),[4][5][6] casat amb Francesca Aranyó i Torrents,[7] va demanar permís per a reconstruir l'edifici núm. 14 del carrer dels Flassaders, segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[8] Poc després, va adquirir a Francesca Torrella, vídua de Gaietà Viers, i al sastre Isidre Ubach i Viers la casa contigua del núm. 13,[9] que va fer reedificar segons el projecte del mateix autor.[10]

El 1852, Josep Casanovas va encarregar a l'arquitecte Francesc Vila el projecte d'un edifici a la cantonada dels carrers dels Flassaders i de la Cirera.[11] La família Gasch hi va establir una confiteria,[12][13] regentada des del 1926 per Pere Mauri i Dou,[3] que la va convertir en la seva fàbrica de caramels, torrons i altres articles de confiteria,[14][15] ampliada posteriorment al núm. 30.[16]

A finals del segle xvii, l'edifici del carrer de Montcada, 21 era propietat de Josep d'Aguilar i d'Oluja, que el 1715 fou nomenat marquès d'Aguilar de Vilaür per l'arxiduc Carles.[17] El 1723 fou venut al «veler» (teixidor de seda) Josep Casas i Roca per 4.100 lliures,[18] i aquesta família hi va realitzar una gran transformació barroca.[19] A mitjans del segle xix va passar a mans del comerciant Josep Vidal i Ribas (1817-1870), especialitzat en drogues i productes químics:[20] «Moncada, 21. Fábrica de productos químicos y almacen de drogas. D. José Vidal y Rivas, comerciante capitalista, naviero y propietario.»[21] Els seus fills Josep i Emili Vidal-Ribas i Torrents van continuar el negoci sota la raó social Fills de J. Vidal i Ribas,[22][23] que a la següent generació seria Drogueria Vidal-Ribas SA.[24][25]

Finalment, Josep Vidal-Ribas i Güell, fill d'Emili, va dissoldre la societat i el local va ser ocupat per la distribuïdora Productos Químicos Gehe,[26] filial de l'alemanya Gehe & Co. AG constituïda el 1934. El 1943, la seva germana Mercè va vendre la finca a Vicenç Mauri i Anglada, que cap als anys 1945-1947 va presentar un projecte de reforma per tal de adaptar-la al seu nou ús industrial. Es van fer noves obertures a la façana del cos interior i es va cobrir el pati en la planta baixa amb una claraboia, mentre que la façana i el cos del carrer de Montcada no es modificaren. Tanmateix, l'agressivitat de les reformes, que van destruir una escala barroca al pati i altres elements de l'interior, van motivar una denúncia del Servei de Patrimoni.[19]

Un cop tancada la fàbrica, va ser objecte d'una intervenció entre 1994 i 1999 per tal d'unir-lo amb el veí Palau Finestres i incorporar tots dos al Museu Picasso. Aquesta actuació, obra de l'arquitecte Jordi Garcés, va suposar el buidat de tot l'interior (incloent-hi el pati central) i la construcció d'un nou edifici de formigó armat, a més de la creació de la nova Plaça de Raimon Noguera a la part posterior.[27][19]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Casa Casanovas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Casa Mauri». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 «RÈTOL FÁBRICA DE DULCES P. MAURI». Museu al carrer. Paisatge i patrimoni de la societat industrial. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Arxivat de l'original el 24-01-2021.
  4. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18, 30. 
  5. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 246. 
  6. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 78. AMCB, 1853.
  7. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-08-1882. 
  8. ↑ «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 14. Enderrocar i reedificar de 4 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 07-05-1829.
  9. ↑ «Jaume Artigas». 5.5 Documentació original d’arxius privats i patrimonials. Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa. Museu de Badalona.
  10. ↑ «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 13. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 26-11-1829.
  11. ↑ AMCB, Q127 Foment 598 bis C.
  12. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 794. 
  13. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1324. 
  14. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 467. 
  15. ↑ Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 163. 
  16. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 172-173, 676, 1040. 
  17. ↑ García Espuche, 2020, p. 176-177.
  18. ↑ García Espuche, 2020, p. 179.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «PROJECTE D’INTERVENCIÓ A LES FAÇANES DEL MUSEU PICASSO, AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA». 01_P114_FMP_PE_ME_v4_sig.pdf p. 17-18. M A T T E R S Arquitectura SLP, Desembre 2021.
  20. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 240, 289. 
  21. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. xxiii, 271, 395, 452, 794, 926, 928, 1139. 
  22. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 747. 
  23. ↑ El Mundo científico, 30-3-1901, p. 2. 
  24. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 466. 
  25. ↑ Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 164, 166, 169. 
  26. ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 140, 2017. 
  27. ↑ JORDI GARCÉS, arquitecto. «AMPLIACIÓN Y REFORMA DEL MUSEO PICASSO. CALLE MONTCADA Nº 15-17-19-21-23. BARCELONA. 1999». www.arquitectura.com, 2000.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Mauri
  • «Casa Casanovas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Mauri». Museu Picasso. Ajuntament de Barcelona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Mauri&oldid=33337006»