Casa Maury-Parés
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Ús | bloc de pisos | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Eixample (Barcelonès) i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | carrer de Mallorca, 234 (08008) | |||
| ||||
La casa Maury-Parés, ubicada al carrer de Mallorca, 234 de Barcelona, va ser construïda el 1882 pel mestre d'obres Josep Artigas Planes per encàrrec de Dolores Maury Parés (vídua de Pedro Monés i Valls) com a bé patrimonial de la família. Posteriorment s'hi van realitzar diverses actuacions per a ampliar-ne la superfície i millorar-ne l'aspecte estètic. És un clar exemple de construcció tradicional burgesa de l'Eixample de Barcelona de finals de segle xix que ha patit diverses modificacions al llarg de la seva història.
Història de la casa[modifica]
La Casa Maury-Parés fou construïda amb l'objectiu de llogar-ne els pisos. Ni qui va promoure'n la construcció, Dolores Maury Parés, ni la seva família hi van viure mai. Això explica l'escassa ornamentació, tot i que les proporcions i estances són generoses per a l'època. Amb el pas dels anys, s'hi van anar fent actuacions per ampliar-ne la superfície, com el cos annex de porta de garatge o al terrat, o per a millorar-ne l'aspecte estètic (paviment de marbre a l'accés, balaustrades de marbre...). L'alcalde Rius i Taulet va signar la llicència de construcció el 9 de desembre de 1882 segons consta a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.[1]
Mentre estava en construcció l'edifici principal, i segurament sense haver començat la construcció dels cossos annexes, es realitzà una segona petició de llicència d'obres per ampliar els cossos annexes. Aquests cossos, que ja sortien en el projecte original, es modifiquen per aconseguir una segona planta vidriada, i un front de carrer continu, afegint les entrades de les cavallerisses. En els expedients municipals que es conserven a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona hi consten dates del desembre de 1883, per la qual cosa la construcció de l'edifici principal devia durar almenys fins al 1884.[1]
La segona entrada que apareix a l'Arxiu Municipal és el 1922, on el senyor Víctor Riu demana dos permisos d’obra consecutius al març i abril per ampliar el magatzem del lateral de la parcel·la (exp. Nº 23902 i 24111).[1]
El 9 de Maig de 1928, José María Mata i Julià dóna l'edifici a l'orde religiosa de les Esclavas del Sagrado Corazón de Jesús, segons consta a les escriptures públiques que es conserven a l’Arxiu Municipal.[1]
El 26 de febrer de 1930 es demana l'ampliació del vestíbul i la capella, per part d'Amado Maristany (expedient nº 25852). Probablement, en aquest moment es col·loca el marbre en el terra del vestíbul, i es reformen les escales del pati interior, també és en aquest moment que segurament es col·loquen els balaustres de marbre de la planta baixa.[1]
Al març de 1933 Víctor Riu demana tornar a ampliar el magatzem del lateral de la parcel·la. El projecte el signa Joan Baptista Subirana, arquitecte del GATCPAC.[1]
Al 1939, s'amplia el pavelló de bugaderia i planxa al terrat del cos principal, a petició de Josefina Dalmau, la mare superiora de les Esclavas del Sagrado Corazón de Jesús (exp nº 15433).[1]
El 24 d'abril de 1941 es denega el primer projecte per a la construcció de la futura església al lateral de la parcel·la. Anys després s'accepta la construcció de l'església, a petició de la mare superiora Julia Manglarro (exp. Nº 35404), que fou inaugurada l'any 1952 i du el nom d'església de les Esclavas del Sagrado Corazón.[1]
El tercer trimestre del 2021 s'han iniciat obres a l'edifici en les que es mantindrà la façana principal i es procedirà a restaurar la façana que dóna a l'interior d'illa segons el projecte realitzat per l'arquitecte Joan Pascual Argenté. Es conservaran trets característics de l'edifici com el vestíbul i el pati interior, però la resta es farà tot nou.[2] La Casa Maury-Parés es destinarà a usos residencials i equipaments.
La família Maury-Parés[modifica]
Dolores Maury Parés era filla de José Maury, natural de Catalunya i mort a Baracoa (Cuba) el 1870, i de Reparada Parés, nascuda a Lloret de Mar (1801) i morta a Baracoa (Cuba) el 1873.[3]
Dolores Maury Parés va contreure matrimoni amb Pedro Monés i Valls el 24 de maig de 1844 a la parròquia de La nostra Senyora d'Asunción de Baracoa (Cuba). Van tenir nou fills: María de los Dolores Josefa Monés Maury (1846), Eulalia Emilia (1847), Pedro (1848), Genobia Jacobina (1851), Adolfina Gabina (1852), José Pedro (1854), Reparada Julia (1859), Francesc d'Assís (1861) i Andrés (1862).
Els pares de Pedro Monés Valls, Pedro Monés i Eulalia Valls de la Paisa van arribar a Cuba procedents de Catalunya al llarg de la primera meitat del segle xix. Pedro Monés Valls de la Paisa va néixer a Catalunya i va arribar a Cuba com a Jutge Veedor del Real Consolat. A la Corona de Castella, un Veedor era un funcionari que tenia un caràcter fiscalitzador a les ciutats i viles pels quals es controlaven que les obres dels gremis o les institucions responsables del proveïment dels municipis eren conformes amb les lleis o ordenances. Bona part de la fortuna familiar prové de les plantacions de plàtans.
En 1897, per Breu de la seva Santedat Lleó XIII, va ser creat el marquesat Casa Maury, i Pedro Monés Maury va ser autoritzat per a l'ús de d'aquesta dignitat pontifícia a Espanya.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Maury-Parés |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 "Informe històric i arquitectònic de l'edifici de c/ Mallorca, 234, de Barcelona". Oriol Hostench Ruiz. Gener 2018
- ↑ Salvador, Rosa «Uniq invierte 400 millones en viviendas de autor». La Vanguardia, 29-09-2021, pàg. 47.
- ↑ De Santa Cruz y Mallen, Francisco Xavier. Historia de familias cubanas (tomo IX) (en castellà). Barcelona: Editorial Vosgos, 1988. ISBN 0-89729-409-2.