Casa Pau Ramon
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial  | ||
| Arquitecte | Ignasi March | ||
| Construcció | 1793 | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Sant Pau, 81 i Sant Oleguer, 2 | ||
La casa Pau Ramon era un edifici situat a la cantonada dels carrers de Sant Pau i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El 1792, el fabricant d'indianes Pau Ramon va adquirir en emfiteusi al xocolater Tomàs Puig (vegeu casa-fàbrica Miquel Comas) una parcel·la al costat de la seva fàbrica,[1] on l'any següent va fer construir un edifici de planta baixa i tres pisos.[2]
El 1825 es va anunciar la subhasta de la propietat,[3] adquirida per la família Keittinger, que el 1826 i el 1828 van demanar permís per a reformar-ne la façana.[4][5]
Posteriorment, va passar a les mans del fabricant tèxtil Eusebi Serra i Clarós,[6] que el 1878 havia constituït la societat Serra i Bertrand amb el seu gendre Manuel Bertrand.
Finalment, va ser enderrocat cap al 1992 per l'execució del PERI del Raval, sense cap mirament per les pintures que hostatjava.[7][8]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pau Ramon |
Les pintures de Pere Pau Muntanya[modifica]
La casa tenia un saló decorat amb pintures al·lusives a l’expedició dels almogàvers a Orient, obra del pintor Pere Pau Muntanya, acompanyades per versos catalans en octaves reials, atribuïts a l'escolapi Jaume Vada, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.[9][10]
Actualment es conserva al Palau Reial de Pedralbes un conjunt de vuit plafons sobre la vida de la Verge Maria (Naixement, Presentació al Temple, Esposoris, Adoració dels pastors, Circumcisió, Presentació de Jesús al Temple, Fugida a Egipte, i una sobreporta amb àngels), provinents d'un saló d'aquesta casa (confosa per la historiografia amb la Casa Vedruna) i atribuïts per Francesc M. Quílez a Pere Pau Muntanya.[11] Segons aquest autor, Raimon Casellas els pogué veure in situ cap al 1898, i el 1902, l'escultor Josep Reynés en va fer donació a l'antiga Junta Municipal de Museus i Belles Arts.[12]
Tanmateix, el mateix Casellas les atribuí a Joseph Flaugier,[13] opinió compartida per Alfons Maseras[14] i Santiago Alcolea i Gil.[11]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/14, f. 192-194, 20-7-1702.
- ↑ «Pau Ramon. Mestre manter. Sant Oleguer i Sant Pau. Edificar una casa». C.XIV Obreria C-62/1793-002. AHCB, 04-01-1793.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-10-1825, p. 2500.
- ↑ «Pere Keittinger. Fabricant de tints de cotó vermell. Sant Pau. Sant Oleguer. Arrebossar els forats de la part inferior de les llindes de les portes i engrandir una porta a la façana de Sant Oleguer». C.XIV Obreria C-95. AHCB, 19-01-1826.
- ↑ «Pedro Keittinger. Sant Pau, 1. Sant Oleguer. Reobrir 2 finestres de les botigues tapiades en part i tapiar-ne una altra». C.XIV Obreria C-100. AHCB, 29-02-1828.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 428.
- ↑ «Això no és Itàlia». El Periódico de Catalunya, 11-05-2011.
- ↑ Palau, Maria «El barroc ignorat». El Punt-Avui, 25-04-2015.
- ↑ Subirana i Triadó, 2008, p. 543-544.
- ↑ La Renaxensa. Periodic de literatura, ciencias y arts, any XI, núm. 11, 1-7-1872, p. 126-127.
- ↑ 11,0 11,1 Subirana Rebull i Triadó, 2008, p. 542-543.
- ↑ Quílez i Corella, 1998-1999, p. 204, 211.
- ↑ Casellas, Ramon «El cenacle d'en Flaugier». Gaseta de les arts, 01-09-1924, pàg. 2-3.
- ↑ Maseras, 1933, p. 70
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 290-295. ISBN 9788491562160.
- Maseras, Alfons «Una decoració de Josep Flaugier al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes». Butlletí dels museus d'art de Barcelona: Publicació de la Junta de Museus, vol. III, 22, març 1933, pàg. 65-73.
- Quílez i Corella, Francesc M. «A l'entorn de l’activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona». Locvs Amoenvs, 4, 1998-1999, pàg. 201-217.
- Subirana, Rosa Maria; Triadó, Joan-Ramon «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII». Pedralbes: revista d’història moderna, 28, 2008, pàg. 503-550.