Casa Puiguriguer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Montcada, 1 i Assaonadors, 2-8 | |||
| ||||
| Format per | Corpus del 1762 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42599 | |||
| Id. Barcelona | 381 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Corpus del 1762 | ||||
| Identificador | 1239-1 | |||
La Casa Puiguriguer o de la Custòdia és un edifici situat als carrers de Montcada i dels Assaonadors de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2] Actualment acull el Museu del Mamut.[2]
Descripció[modifica]
A la façana del carrer dels Assaonadors hi ha cinc portes allindades a la planta baixa. El parament d'aquest nivell és carreus regulars. Les obertures als pisos superiors segueixen els mateixos eixos longitudinals que les de la planta baixa i s'alternen tres fileres de balcons individuals amb dos de finestres. Els balcons són finestres gòtiques reconvertides; són d'arc carpanell polilobulat amb els lòbuls decorats amb petits caps i guardapols conopial amb bustos de nens alats, dones i homes amb bigoti. Una de les finestres d'aquest nivell també presenta decoració gòtica amb l'ampit motllurat i la llinda decorada amb un guardapols conopial amb mènsules decorades amb bustos humans; en el petit timpà que queda sota el guardapols hi ha representat un animal en relleu. La resta d'obertures de la façana són allindanades i sense decoració. El tercer pis està separat de l'últim per un fris de dents de serra. Al quart pis no hi ha cap balcó i totes les obertures són petites i allindanades. Corona la façana un fris de dentellons i una cornisa. El parament a partir del primer pis està arrebossat i pintat excepte els carreus de les cantonades i els que emmarquen les finestres gòtiques.[2]
La façana del carrer de Montcada és de característiques similars a l'anterior però aquí les obertures del primer, segon i tercer pis són totes allindanades, emmarcades per carreus i tenen davant petits balcons individuals. Al centre de la planta baixa s'obre un gran portal allindanat que dona accés al pati interior. Aquest portal té la llinda i la meitat superior dels brancals decorats amb una motllura i meitat inferior dels brancals té forma axamfranada.[2]
L'accés al pati es fa mitjançant un pas embigat, on hi ha una làpida de marbre que recorda que la Custòdia s'hi refugià d'una tempesta durant la processó general del Corpus del 13 de juny del 1762:[2] QUIA PLUVIAE IRRUENTIS CAUSA, SSM CORPUS DOMINI NTRI JESU=CHRISTI IN ACTU PROCESSIONIS GENERALIS DIE 13 JUNII ANNI 1762. DUABUS HORIS HIC PERMANSIT, JOSEPH PUIGURIGUER ET CLARINA AEDIS ISTIUS DOMINUS, IN TANTAE FOELICITATIS MEMORIAM, HOC POSUIT MONUMENTUM.[3]
El cantó interior de l'accés és un arc rebaixat que arrenca des de dues pilastres. El pati té una escala coberta que es recolza sobre un arc rampant i que porta a la planta noble que té la llinda decorada amb relleus vegetals. Destaca una gran obertura d'arc rebaixat a la planta baixa amb la data 1753 inscrita.[2]
Història[modifica]
Aquesta casa és d'origen gòtic,[2] i en el Fogatge de 1360 consta que era habitada per Ponç des Vall.[4] El 1715 va ser adquirida pel mercader Joan Puiguriguer,[5] i va ser profundament transformada al segle xviii, moment en què s'aixecà el darrer pis.[2]
Cap a mitjans del segle xix va passar a mans del comerciant Joan Amell i Carbonell, que el 1862 va demanar permís per a reformar-ne les façanes, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach, que va transformar la teulada en un terrat amb cambra de ventilació.[6] Hi havia la seu de la raó social Amell Germans.[7][8][9]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Puigxuriguer (Casa de la Custòdia)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Casa Puigxuriguer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Corpus del 1762». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 15.
- ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 25.
- ↑ «Juan Amell Carbonell. Assaonadors (2-4) i Montcada (1). Reformar». Q127 Foment 1233 bis C. AMCB, 1862.
- ↑ Blasco-Martel, Yolanda; Sudrià i Triay, Carles. El Banc de Barcelona, 1874-1920. Decadència i fallida. Universitat de Barcelona, 2016, p. 104. ISBN 978-84-475-3977-2.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 116, 286.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116, 192.
Bibliografia[modifica]
- Garcia Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII), vol. II, 2020, p. 14-27. ISBN 978-84-9156-257-3.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Puiguriguer |
- «Casa Puigxoriguer o de la Custòdia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.