Casa Ramon de Càrcer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Joan Soler i Mestres | |||
| Construcció | 1847 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Escudellers, 6 | |||
| ||||
La Casa Ramon de Càrcer és un edifici situat al carrer dels Escudellers, 6 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
El 1785, Marià de Càrcer i de Montaner (1747-1817)[2] va demanar permís per a fer més estreta una porta a la seva casa del carrer dels Escudellers,[3] i novament el 1786 per a eixamplar el portal principal i construir-hi dos balcons.[4]
El 1847, el seu net Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868),[5] va demanar permís per a enderrocar-la i construir-la de nou, segons el projecte de l'arquitecte Joan Soler i Mestres.[6] Casat amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià,[7] la casa i el títol foren heretats pel seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923).[8][9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Mariano de CARCER y de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Mariano Carcer i de Montané. Escudellers. Casa. Fer estreta una porta». C.XIV Obreria C-38/1785-153. AHCB, 16-08-1785.
- ↑ «Mariano de Carcer. Escudellers. Casa. Planta baixa i dos pisos. Eixamplar la porta principal, posar balcons». C.XIV Obreria C-40/1786-06. AHCB, 12-01-1786.
- ↑ «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.
- ↑ «Ramon de Carcen i Falgueras. Escudillers (6). Construir casa». Q127 Foment 247 bis C. AMCB, 1847.
- ↑ «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 379.