Casa Peguera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Santa Anna, 6 (actualment Av. Portal de l'Àngel, 11-13) | |||
| ||||
.jpeg)
La Casa Peguera era un edifici situat a la Plaça de Santa Anna, 6 (actualment Avinguda del Portal de l'Àngel, 11-13) de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
Els Peguera eren un llinatge noble originari de Berga,[1] el darrer representant del qual fou Joan Antoni de Peguera i Baillet (1755-1837),[2][3][4] que el 1780 va demanar permís per obrir-hi una porta de botiga i una altra de veïns, així com una finestra al segon pis,[5] i novament el 1785 per a fer tres balcons al primer pis.[6] Aquest any es va casar amb Maria Eulàlia de Fluvià i de Berart, filla dels barons d'Esponellà.[2]
El 1829, un cop enviudat, es va casar en segones noces amb Miquela de Borràs i de Valls.[2] Va morir el 1837 sense descèndencia, i el seu extens patrimoni va passar a mans del seu nebot Josep Maria de Càrcer i de Peguera[3] (1779-1844),[7] casat amb Josepa Falguera i Pastor.
L'hereu del matrimoni fou Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868),[8] casat amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià.[9] El casal i el títol foren heretats pel seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923),[10] que el 1874 o 1875 va demanar permís per a fer una rampa a la vorera.[11]
Mort sense descendència, el succeí la seva neboda Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1936),[12] que cap al 1927 va fer enderrocar el casal, cedint terreny a la via pública.[13] En el solar s'hi construí el Cine París, que va funcionar entre 1928 i 2007 i va acabar essent enderrocat per a construir-hi una botiga de roba de la cadena Zara (Grup Inditex).
Referències[modifica]
- ↑ «Peguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Joan de Peguera, carrer de» (en castellà). B-Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «Els carrers de Joan de Peguera i l'Eterna Memòria». Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa (blog), març-abril 2017.
- ↑ «Joan Antoni de PEGUERA y BAILLET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Juan Antonio de Peguera i Bayllet. Plaça de Santa Anna. Obrir dues portes i una finestra i modificar un balcó». C.XIV Obreria C-24/1780-184. AHCB, 18-09-1780.
- ↑ «Juan Antonio de Peguera y Bailet. Plaça de Santa Anna. Casa. Convertir tres finestres en balcons amb volada». C.XIV Obreria C-38/1785-83. AHCB, 05-05-1785.
- ↑ «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.
- ↑ «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joaquín de Cárcer rep un permís per a realitzar una ranura o rampa a la vorada de la vorera de davant del número 6 de la Plaça de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 253. AMCB, 1874-1875.
- ↑ «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Expropiació de parcel.la a l'av. Portal de l'Àngel propietat de la Marquesa de Castellbell». Q101 Urbanització i reforma 13/7. AMCB, 1927.
Bibliografia[modifica]
- Capsir, Josep «El llegat patrimonial de Joaquim de Càrcer i d’Amat (1835-1923), marquès de Castellbell, als museus de Barcelona». Col·leccionistes que han fet Museus. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2022, pàg. 76-95.