Vés al contingut

Maria Dolors de Càrcer i de Ros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dolors de Càrcer i de Ros)
Plantilla:Infotaula personaMaria Dolors de Càrcer i de Ros

Dona Dolors de Càrcer i de Ros Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Dolores de Amat-Càrcer y de Ros Modifica el valor a Wikidata
19 desembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  7è Marquesa de Castellbell
1923 – 1939
  Marquesa de Castellmeià
1923 – 1939
  Baronessa de Maldà i Maldanell
1923 – 1939
  Baronessa de Granera
1923 – 1939
  Baronessa de Castellar
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLluís de Vilallonga i Sentmenat Modifica el valor a Wikidata
FillsSalvador de Vilallonga i de Càrcer
Joaquim
Josep Maria
M. Antònia. Modifica el valor a Wikidata
Premis
Fou batejada com a "Mª de los Dolores, Ramona, Antonia, Baudilia, Fausta, Dominga, Filomena, Jacoba y Juana"

Maria Dolors de Càrcer i de Ros (Barcelona, 19 de desembre de 1867 - Sevilla, 7 de gener de 1939)[1] fou una aristòcrata espanyola, marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d'Espanya.[2]

Propietària de nombrosos terrenys, mentre va viure es va dur a terme la urbanització de molts d'ells. En trobem alguns exemples al barri de Can Peguera i a Sant Andreu,[3] de fet a la capital catalana va arribar a tenir contenciosos judicials amb l'Ajuntament de Barcelona per dur a terme l'expropiació d'alguns terrenys.[4] També va promoure la urbanització d'uns terrenys que tenia a Badalona.[5]

Es va casar amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i militar comandant d'artilleria,[6] de qui va enviudar. Ambdós van tenir a Salvador, hereu dels títols familiars; Joaquim, comte de Sant Miquel de Castellar;[7] Josep Maria, mort el 1921 abans que ella,[8] i una filla anomenada M. Antònia.[9]

Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser coneguda per les festivitats, balls i altres celebracions de prestigi que es feien a la seva residència, al carrer del Pi, que comptaven amb la presència d'importants personalitats, i que tenien repercussió en la vida de l'alta societat d'aquells anys.[10][11] Va donar el seu nom i atorgava el premi del torneu esportiu de futbol de la Copa Baronessa de Maldà.[12] Entre altres distincions, va ser Dama del noble orde de Maria Lluïsa i presidenta de la Caritat Cristiana.[2]

Mort

[modifica]

Maria Dolors de Càrcer va morir el 7 de gener de 1939 a la ciutat de Sevilla. Els funerals es van celebrar el 19 de juny d'aquell any a Barcelona, a la parròquia de la Puríssima Concepció, amb l'assistència de membres de l'aristocràcia barcelonina, de l'alta burgesia industrial i d'altres sectors, així com de les autoritats municipals.[13]

Descendència

[modifica]

El seu fill Salvador, l'hereu, es va casar el 1919 amb María del Carmen Cabeza de Vaca i Carvajal. Aquest matrimoni va heretar quasi tots els títols dels pares: Marquesat de Castellbell, Marquesat de Castellmeià, Baronia de Segur i Baronia de Maldà.

Joaquim, el segon fill, es va casar amb dona Isabel Girona i Villavechia i va heretar el castell de Castellar. La filla, Maria Antònia, es va casar el 1926 amb Ramón de Carranza i Gómez-Pablos, Marqués de Soto Hermoso.[14]

Referències

[modifica]
  1. Heràldica Catalana
  2. 2,0 2,1 Redacció «Necrológicas». La Vanguardia, 18-06-1939, pàg. 10.
  3. Redacció «Gacetillas». La Vanguardia, 15-04-1933, pàg. 11-12.
  4. Redacció «Los Tribunales». La Vanguardia, 21-03-1931, pàg. 9.
  5. Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors «Badalona, segle xx. Els barris». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, pàg. 85.
  6. Redacció «Noticias militares». La Vanguardia, 26-07-1905, pàg. 3.
  7. Redacció «Necrología: Don Joaquín de Vilallonga y de Carcer, conde de San Miguel de Castellar». La Vanguardia, 28-06-1968, pàg. 25.
  8. Redacció «Necrológicas». La Vanguardia, 05-02-1921, pàg. 1.
  9. Igor «De Sociedad». La Vanguardia, 09-05-1924, pàg. 17.
  10. Redacció «Mundo social». La Vanguardia, 31-03-1939, pàg. 3.
  11. Redacció «De sociedad: En el palacio de la baronesa de Maldá». La Vanguardia, 14-02-1917, pàg. 5.
  12. Redacció «Vida Deportiva: Copa Baronesa de Maldá». La Vanguardia, 06-07-1923.
  13. Redacció «Exequias por la marquesa de Castellbell». La Vanguardia, 20-06-1939, pàg. 9.
  14. * Mil Anys d'història, Castell de Castellar- Roser Parcerises i Colomer ISBN 978-84-9375217-0