Casa Sagrera (Caldes de Montbui)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 201 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Montbui (Vallès Oriental) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 28451 | |||
La Casa Sagrera era un balneari que es trobava al carrer de Barcelona, cantonada amb el carrer d'Hostalrich i la placeta de Sant Martí de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). L'edifici actual, catalogat com a bé cultural d'interès local, era una petita part o annex del conjunt original.[1]
Descripció[modifica]
Edifici d'habitatges on viuen dues families, de planta baixa i dues plantes. La façana dona al carrer d'Hostalric, tenint davant al carrer de Barcelona un jardí força gran. Estructura tradicional de parets de càrrega, i antigament de forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta, que al llarg del temps s'han anat substituint. Coberta inclinada de teula aràbiga en dues vessants.[1]
Possiblement la façana principal era la que donava al carrer d'Hostalric, però que actualment és la que està incorporada al jardí i que dona al carrer de Barcelona. Aquesta està pintada i molt cuidada, en canvi la que dona al carrer Hostalrich no està en gaire bones condicions. La façana que dona al jardí té llindars i brancals de pedra que remarquen algunes de les obertures i la porta té decoració en relleu a la part superior. al jardí hi ha un pou.[1]
Els acabats de la façana són arrebossats i l'edifici queda rematat per un ràfec a manera de cornisa.[1]
Història[modifica]
El 1681, el notari Josep Puig i Bosom va vendre la propietat, que incloïa una escrivania,[1] a Jacint de Sagrera i Massana, que actuava en nom propi i com a procurador del seu pare Jacint de Sagrera i Xifré, per 140 lliures barcelonines. En el mateix acte, els compradors la hi van llogar pel termini de cinc anys.[2][3] El llinatge dels Sagrera és possiblement anterior al segle xvi, essent oriünd de la vila de Sallent.[1]
El 1840, la casa i les 9 plomes d'aigua termal (20.250 litres diaris) que li corresponien van passar a mans de l'hospital de la vila.[4] El 1856, va sortir a subhasta pública i fou adquirida per la Capitania General de Catalunya, que la va transformar en un balneari militar.[4] A finals del segle xix una part de l'edifici s'utilitzà de quarter de la tropa.[1] Entre 1921 i 1928 es va utilitzar com a caserna de la Guàrdia Civil,[4] essent cedit a l'Ajuntament el 1933 i enderrocat el mateix any. El 1969 es va convertir el solar en un parc amb jocs infantils.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casa Sagrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Gabriel Mora, 21-5-1681.
- ↑ «Iuris responsum pro Susanna Puig et Bosom Vidua, et Maria Font, et Bosom Matre, et filia Villae Calidarum de Monte-Bovino CONTRA nobiles D. Iacyntum de Sagrera, et Xifre, et D. Iacyntum de Sagrera, & Massana Patrem, & Filium Barcinonæ Populatos». Repositori Digital de la UdG, 1696.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Serrat i Blancafort, Xavier «Un hospital militar a Caldes». Montbui, Nadal 2016.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Sagrera |