Casa Taberner

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Taberner
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i gran magatzem Modifica el valor a Wikidata
Construcció1901 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBoqueria, 1-7 i Cardenal Casañas, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.38139°N,2.17356°E / 41.38139; 2.17356
Format perSanta Eulàlia (Alentorn) Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona189 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Santa Eulàlia (Alentorn)
Identificador1185-1

La casa Taberner és un edifici situat a la cantonada dels carrers de la Boqueria i del Cardenal Casañas de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Entre 1901 i 1944 va allotjar els Magatzems Santa Eulàlia, i al principal hi tenia el seu despatx l'advocat Ferran Valls i Taberner.[2]

Història[modifica]

El pla de la Boqueria (1873), obra d'Achille Battistuzzi

En aquest indret hi havia un portal de la muralla de la Rambla del segle xiii amb una capella dedicada a Santa Eulàlia, ja que segons la tradició hi havia estat martiritzada. El 1784, després del seu enderrocament, el farmacèutic Josep Ferrera i Pasqual va demanar permís per a reedificar la seva casa dels carrers de la Riera del Pi i de la Boqueria,[3][4] i va sufragar la construcció d'una nova capella.[5]

Cap al 1843[6] s'hi va establir el comerç de teixits de Salvador Taberner i Elias,[7][8] contemporàniament al de Josep Pich i Taberner al núm. 5 (antic 25) del carrer de la Boqueria,[9] ampliat posteriorment als núms. 3 i 7 amb els seus parents Bonaventura i Francesc Pich.[10][8] El 1894, Domènec Taberner i Prims (fill de Salvador) va unificar els establiments,[6] i el 1898 va fer enderrocar els edificis per a reconstruir-los de nova planta, segons el projecte de l'arquitecte Antoni Coll i Fort.[11][1] El 1901, s'hi van inagurar els nous Magatzems Santa Eulàlia, propietat del mateix Taberner.[6]

El 1908, aquest es va associar amb Llorenç Sans i Vidal, que des del 1884 era propietari de la botiga tèxtil Las Columnas al núm. 28 del mateix carrer.[6] El 1915, Taberner va morir sense descèndencia i la seva vídua vengué la participació en el negoci a Sans, que també morí dos anys després.[6] Aleshores, el seu fill Lluís Sans i Marcet se'n feu càrrec al capdavant de la raó social comanditària L. Sans i Cia,[12] amb la participació del seu oncle Joan Marcet i Palet, propietari de la Banca Marcet i Cia de Terrassa.[6]

Durant la Guerra Civil espanyola, el negoci fou col·lectivitzat amb el nom de Santeulàlia, i es dedicà a la fabricació d'uniformes militars.[6] El 1941, la secció d'alta costura i la venda de teixits i complements per a senyora es traslladà a una nova botiga al Passeig de Gràcia, 60, i el 1944 la sastreria i camiseria a mida i la venda de complements d'home al núm. 93 (la botiga actual), tancant definitivament la botiga del carrer de la Boqueria.[6] Posteriorment, s'hi instal·là una sucursal del Banco Hispano Americano (que el 1919 havia adquirit la Banca Marcet),[13] després Banco Central Hispano i actualment Banco Santander.

El 2016, el fons voltor BMB Investment va adquirir la major part de l'edifici (a excepció de l'oficina bancària i l'àtic) per a fer-hi pisos de luxe.[14]

Descripció[modifica]

Edifici d'habitatges en cantonada de planta baixa, entresòl i tres pisos i terrat pla amb un àtic enretirat de la façana. El principal té una balustrada amb peces escultòriques de temàtica vegetal, mentre que als altres pisos la barana és de ferro forjat i al darrer hi ha petites balconades de planta semicircular. També les obertures són diferents: amb frontons alternativament circulars i triangulars al principal, de llinda plana al segon pis, i d'arc de mig punt tipus galeria al tercer. El parament és d'estuc llis, llevat dels baixos i l'entresòl, on apareix un especejament horitzontal.[1]

Imatge de Santa Eulàlia

A la cantonada del terrat hi ha un templet de planta quadrada[1] sobre el qual hi havia un grup escultòric, suprimit durant o poc després de la Guerra Civil espanyola.[15][16] A la del principal hi ha una tribuna de planta circular recolzada en una columna adossada, amb columnes estriades d'ordre corinti i coronada amb una cúpula, sobre la qual hi ha una imatge de Santa Eulàlia, obra d'Eduard Alentorn.[1][17] L'escultura s'ajusta als cànons clàssics i representa la santa com una noia jove, vestida amb túnic i mantell i amb una aureola al cap. A la mà dreta sobre el pit porta una palma, que simbolitza els sants màrtirs; al costat esquerre, la creu en aspa amb què fou crucificada, sobre la qual recolza la mà.[18]

A l'alçada de l'entresol i a la cantonada, per la banda del carrer del Cardenal Casañas, hi ha una làpida escrita en llatí, col·locada el 1900 per Domènec Taberner en agraïment a la santa pel guariment d'una malaltia:[17] EVLALIAE / VIRGINIS ET. MARTYRIS / PATRONAE. SANCTAE. OPIFERAE. SOSPITATRICIS / CIVITATIS. BARCINONENSIS / QVVM. VETVSTISSIMA. EFFIGIES / HEIC. OLIM EXSTANS. / DIRVTA. IN. DOMO / PROPE. LOCVM. VBI. HONOREM. VIRGINITATIS / MATYRII. LAVDE. CVMVLAVIT. / SVPERIORVM. TEMPORVM. / INIVRIA. ET. NEGLIGENTIA / IAMDIV. FVERIT. PENITVS. AMISSA / NEC. INTER. AEDIFICII. RVDERA / NEC. VLLO. IN. LOCO. AMPLIVS. REPERTA / VT. REI. AC. PRSTINAE. IMAGINIS. MEMORIA / NVLLA. VNQVAM. AETATE. DILABATVR / NOVAM. HANC. IPSIVS. LAPIDEAM. STATVAM / HISCE. IN. AEDIBUS. VETERI. SVPER. EADEM. AREA / SVA. IMPENSA. A. FVNDAMENTO. INSTAVRATIS / DOMINICVS. TABERNER. ET. PRIMS / CONSTITVENDAM. CVRAVIT / ANNO. CHRISTIANO. M.D.CCCC. / AD. PRAESENTISSIMVM. CAELESTIS. PATRONAE. AUXILIUM / SIBI. SVISQVE. SERAM. IN. POSTERITATEM / PROMERENDVM / EDWARDUS MARIA GARCIA / FRVTOS / E SOCIETATE IESV

Per la banda del carrer de la Boqueria hi ha una altra làpida (robada el 1993; l'actual és una copia), sufragada el 1785 pel farmacèutic Josep Ferrera i Pasqual, que recorda l'antiga imatge i la capella:[17] D.O.M. / HANC. LAPIDEAM. IMAGINEM. / INCLITAE. BARCHINONENSIS. EULALIAE. / GLORIOSISSIMI MONUMENTUM. MARTYRII. / PER. IPSAM NON. PROCUL. AB. HINC. CONSUMMATI. / PRISCAE. PORTAE. / QUONDAM. PROPE. HUIC. LOCO. CONTIGUAE. / TANTAE. HEROÏNAE. SACRAE. / VERSIONI. OB. PUBLICAM. VENUSTATEM. PROCURATAE. SUPERSTITEM. / AC. RELLIGIONE. SERVATAM. / TANDEM. / CAROLO III. IMPERANTE. / EX. HUMANISSIMA. HUJUSCE. CIVITATIS. SENATUS. CONCESSIONE. / IN. HIS. QUAS DENUO. EXAEDICAVIT AEDIDUS / PUBLICAE. DEVOTIONIS. / PRIVATAEQUE. CLIENTELAE. PIGNUS / REPOSUIT. / JOSEPHUS, FERRERA ET PASQUAL. PHARMACOPOLA BARCHINONAE. / ANNO DOMINI M D CC L XXXV

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Domingo Taberner». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Barcelona en al año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos, S.A., 1929, p. 214, 1424. 
  3. ↑ «Josep Ferrera i Pasqual. Boticari. Rambla, pla de la Boqueria i Riera del Pi (Cardenal Casañas). Casa. Planta baixa, entresòl, quatre pisos i golfes. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-36/1784-165. AHCB, 29-11-1784.
  4. ↑ Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 403. ISBN 84-7283-158-2. 
  5. ↑ Bracons i Clapés, Josep. «Santa Eulàlia». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Història de Santa Eulàlia». Santa Eulàlia.
  7. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 149, 282. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Anuario-Riera, 1896, p. 357. 
  9. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 243. 
  10. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 149, 259. 
  11. ↑ Q127 Foment 755 AB.
  12. ↑ Barcelona en al año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos, S.A., 1929, p. 214, 1349, 2087. 
  13. ↑ Oller, Joan Manel «Coneixes la història de la Banca Marcet i Cia de Terrassa». Món Terrassa, 09-02-2023.
  14. ↑ «Un fondo patrimonial 'caza' la histórica casa Domingo Taberner de Barcelona». Crónica Digital, 07-02-2016.
  15. ↑ «CASA TABERNER. Grup escultòric del remat de la torre. Pla de la Boqueria (1899-1940's)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 14-07-2015.
  16. ↑ «Casa Taberner». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria «Santa Eulàlia». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
  18. ↑ Lecea et al., 2009, p. 26.

Bibliografia[modifica]

  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep Maria; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume. Art públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Taberner
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Taberner&oldid=33313506»