Vés al contingut

Casa de Yamín Benarroch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa de Yamín Benarroch
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Nieto i Nieto Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1925 construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMelilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 17′ 41″ N, 2° 56′ 27″ O / 35.294653°N,2.940961°O / 35.294653; -2.940961
Bé d'interès cultural
Conjunt històric
Activitat
Propietat deYamin A. Benarroch Benzaquen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupantOr Zoruah synagogue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Casa de Yamín Benarroch és un edifici historicista neoárabe de l'Eixample Modernista de Melilla, situat al Carrer López Moreno de la ciutat espanyola de Melilla que alberga la sinagoga Or Zaruah i forma part del conjunt Històric de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1][2]

Història

[modifica]

Va ser construït entre 1925 i 1927 pel contractista Lázaro Torres, amb decoracions de Vicente Maeso i serralleries de Vicente Palomo, segons disseny d'Enric Nieto, de setembre de 1924[3][4][5]

Descripció

[modifica]

Consta de planta baixa i dues plantes. En la principal es disposa l'habitatge de la família Yamín Benarroch i en la superior la Sinagoga Or Zaruah. Està construït amb parets de maçoneria de pedra local i maó massís, amb bigues de ferro i revoltons de maó massís per als sostres, a excepció dels de l'última planta que es cobreixen amb una coberta de dos vessants.[6]

Passadís David Melul

Les seves façanes estan compostes d'uns baixos amb portes en arcs de ferradura amb dovelles en les quals s'alternen el blanc i el groc, amb una planta principal amb la mateixa mena d'arcs amb un alfiz que donen pas a balcons, mentre en la planta primera existeixen finestres bíforas, amb columnes en el centre que donen pas als mateixos arcs, existint en la façana central un mirador central en la segona planta.[3][7][8]

Sinagoga Or Zaruah

[modifica]

El seu nom es tradueix com de la Llum santa o sagrada i va ser erigida per Yamín Benarroch, propietari de l'immoble, en memòria del seu pare. El temple jueu més important de Melilla compta amb l'esquema tradicional de les sinagogues sefardites al Magreb, amb la paret principal orientada a l'est, Jerusalem, que conté al Aarón Hakódesh o armari sagrat, amb el Sefer Torà o Torà en rotllos.[9][10]

En el seu centre se situa el púlpit, ricament llaurat en fusta, i envoltant-lo, els seients que ocupen gairebé tota la sinagoga, amb alguns al voltant de les parets, tots aquests per a homes, les dones se situen en el fons, de cara al Arón Hakódesh, en la Azará, o atri de les dones, amb gelosies.[11][12][13][14][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Real decreto 2751/1986, de 5 de diciembre por el que se declara Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, una zona de la ciudad de Melilla». Boletín Oficial del Estado, 15, 17 enero 1987, pàg. 1289-1390. ISSN: 0212-033X.
  2. ↑ Díez Sánchez, Juan. Arquitectura orientalista. Melilla y su entorno en la primera mitad del siglo XX. Albolote: Gráficas Fernando, 2016. ISBN 978-84-15891-22-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Gallego Aranda, Salvador. Enrique Nieto: un paseo por su arquitectura. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental-Atrio, 2010, p. 96-100. ISBN 978-84-86101-89-0. 
  4. ↑ Bravo Nieto, Antonio. La ciudad de Melilla y sus autores, Diccionario biográfico de arquitectos e ingenieros (finales del siglo XIX y primera mitad del XX). Málaga: SEYER, 1997, p. 174-175. ISBN 84-87291-81-3. 
  5. ↑ Bravo Nieto, Antonio; Bendahán. Guía del Modernismo en Melilla (en español-inglés). MAESTRO BOOKS, 2008. ISBN 978-90-809396-4-6. 
  6. ↑ [Enllaç no actiu]
  7. ↑ Bravo, Antonio; Nieto. Modernismo y Art Decó en la arquitectura de Melilla. Badalona: Ediciones Bellaterra-UNED Melilla, 2008. ISBN 978-84-7290-428-6. 
  8. ↑ «Conociendo nuestro patrimonio Sinagoga Or Zaruah» (en castellà). melillamonumental.es. [Consulta: 9 maig 2020].
  9. ↑ «Ruta La Melilla Sefardí». MEM GUÍMEL. Arxivat de l'original el 12 de junio de 2018. [Consulta: 7 juny 2018].
  10. ↑ Salafranca Ortega, Jesús F.; López Ramírez, María del Carmen «La sinagoga Or Zoruah de Melilla. El primer templo judío de la España contemporánea». Comunicaciones presentadas al VII Congreso de Profesores Investigadores, 1988, pàg. 527-530.
  11. ↑ Gallego Aranda, Salvador. Enrique Nieto en Melilla: La ciudad proyectada. Granada: Editorial Universidad de Granada (eug), 1996. ISBN 9788433822611. 
  12. ↑ Camacho Martínez, Rosario. «Imagen de Melilla en la arquitectura contemporánea». A: A. Bravo Nieto y Pilar Fernández Uriel (dir.). Historia de Melilla. Melilla: Ciudad Autónoma de Melilla, Consejería de Cultura y Festejos, 2005. ISBN 84-95110-25-3. 
  13. ↑ Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutierréz; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0. 
  14. ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8. 
  15. ↑ Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de Yamín Benarroch
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_de_Yamín_Benarroch&oldid=34075627»