Casimir Prieto Valdés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1847 Reus (Baix Camp) |
| Mort | març 1906 Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Argentina |
| Ocupació | escriptor, periodista, dramaturg |
Casimir Prieto Valdés (Reus, 26 d'octubre de 1846 - Buenos Aires, març de 1906) va ser un escriptor català. Era fill de Casimir Prieto Farlet, xocolater, de la Selva del Camp i de Josepa Valdés, de Reus.[1]
En parla Francesc Gras i Elias,[2] que explica que de jove, tot i no tenir més que estudis primaris, va participar en periòdics reusenc, com ara El Crepúsculo, on va publicar la novel·la Pilar, il·lustrada per Llovera, i que quan va marxar a l'Argentina va acabar el seu amic Joaquim Maria Bartrina. Eximit del servei militar per ser curt de vista, el 1867 marxà a Buenos Aires on va entrar de bibliotecari a l'Institut Mèdic que dirigia el doctor Casimir Clausolles, del que era parent. Va col·laborar en diversos periòdics argentins, com ara La Nación i La Prensa, però on es va donar a conèixer va ser amb la publicació de l'Almanaque Sud-americano, un anuari de temàtica artística i literària d'estètica modernista que imprimia a Barcelona la impremta Espasa germans i que va tenir un gran èxit a l'Argentina. Va sortir el primer número el 1876 i va desaparèixer, al cap de 26 anys, amb la mort de Casimir Prieto, i on hi col·laboraven escriptors d'Espanya i de l'Argentina, i com a il·lustrador més prolífic, el seu germà Frederic Prieto que treballava des de Barcelona.[1][2]
Va fer oposicions a funcionari, i va treballar de secretari al «Departamento General de Estadística» de Buenos Aires.[2]
Va escriure obres de teatre, la més famosa El Sombrero de don Adolfo, que va tenir diverses reimpressions i va ser molt representada. També va escriure sarsueles, i novel·les i narracions, la majoria amb un toc humorístic que era una de les seves característiques. Des de Buenos Aires col·laborava assíduament en el periòdic reusenc Lo Campanar de Reus.[1]