Castell de Boixadors
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura gòtica | |||
| Altitud | 847 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Boixadors (Anoia) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1533-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005670 | |||
| Id. IPAC | 1731 | |||
| Id. IPAPC | 12245 | |||
.jpg)
El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia). És encimbellat dalt d'un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de conquesta.[1] És una obra declarada Bé cultural d'interès nacional.
Com a cim de 848 m, esta inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.
Ubicació[modifica]
El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Així, l'actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa.
El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d'un turó en el qual s'emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l'església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d'estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m².[2]
Descripció[modifica]
Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors. Cal destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle.[3]
Al casal del castell hi ha diversos elements: la sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats, que patí reformes posteriors.[3] A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada en una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal, que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta).[3] L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. (En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular, que té caire d'haver estat una torre).[3] Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.[3]
Història[modifica]
El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l'any 1014[3] o 1015[1] segons la font. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors.[3] Al segle xiv, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L'any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX. El document més antic referent a l'església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Del tronc principal dels senyors de Boixadors sortiren branques secundàries com els Foixà-Boixadors que des del 1425 senyorejaven aquest castell que passà al domini dels Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.[3]
Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l'església i del castell de Boixadors va ser declarat Bé d'interès cultural el 1949. Cedit a l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.[1][4][5]
Galeria[modifica]
-
El castell
-
El 2008 s'arrencaren els arcs diafragmàtics de la torre de llevant del castell
-
El castell entre 1900 i 1910
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Castell de Boixadors dins de La Catalunya Romànica. Volum 3. Barcelona. Editorial Pòrtic, 1999. ISBN 84-7306-541-7
- ↑ Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història dins de Col·lecció Documents de Treball. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2008. ISBN 978-84-9803-253-6
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Castell de Boixadors». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ «Sant Pere Sallavinera inicia la restauració del perímetre fortificat del Castell de Boixadors». 324.cat, 19-04-2008.
- ↑ «S'inicia la darrera fase de restauració de les muralles del castell de Boixadors». AnoiaDiari, 01-07-2009.
Bibliografia[modifica]
- Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1921, p.499 a 502.
- La Catalunya Romànica (Guies Comarcals), vol. 3. Editorial Pòrtic, juny 1999.
- Gran Enciclopèdia Catalana, volum 3, col·laboració de Teresa Lloret i Armand de Fluvià. Enciclopèdia Catalana, S.A., 1971.
- Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història, Col·lecció Documents de Treball. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2008. ISBN 978-84-9803-253-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Boixadors |
- «Castell de Boixadors». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- Document PDF del Castell de Boixadors a Castells Catalans.
- Treballs al Castell de Boixadors. Memòria d'Arqueologia i Història. Diputació de Barcelona.[Enllaç no actiu]
- Castell de Boixadors a Pobles de Catalunya.
- Castell de Boixadors al bloc Castells Catalans.
- Llista dels 100 cims de la FEEC.