Castell de Boixadors

Infotaula edifici Castell de Boixadors
Dades
Tipus	Castell
Construcció	segle XI
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura gòtica
Altitud	847 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Boixadors (Anoia)
Lloc	Camí que surt de la carretera de Manresa a Calaf, al trencall de la Llavinera
41° 46′ 14″ N, 1° 34′ 29″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1533-MH
Codi BIC	RI-51-0005670
Id. IPAC	1731
Id. IPAPC	12245

El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), declarat bé cultural d'interès nacional. L'actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del de Boixadors i de la Fortesa. S'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi.

Història

El castell està documentat des del 1014, i el 1123 n'era senyor Berenguer Bonfill de Boixadors.

Al segle xiv, juntament amb els de la Llavinera i la Fortesa, el terme de Boixadors van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. El 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, va passar passar a una germana casada amb Arnau de Foixà i d'Orriols. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al segle xix, però el castell passà als Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.

El 1949, el conjunt del castell de Boixadors i de l'església de Sant Pare va ser declarat bé d'interès cultural. Cedit a l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.

Descripció

El lloc de Boixadors està situat al voltant d'un turó a 848 m d'altitud, al cim del qual s'emplaça el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l'església de Sant Pere. Al voltant hi ha un seguit d'estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó, amb una superfície de gairebé 900 m². Ocupa una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages. Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre, molt important en temps de conquesta. Al voltant d'aquest relleu s'estructura un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols, que desemboquen a la riera de Rajadell.

Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors. Cal destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle.

Al casal del castell hi ha diversos elements: la sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats, que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada en una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal, que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles xvii-xviii (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani, on hi ha una petita base, en un costat, circular, que té caire d'haver estat una torre). Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.

Església de Sant Pere

Es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta per una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard. En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment, conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça al mur de ponent.

Galeria

• 
  El castell
• 
  El 2008 s'arrencaren els arcs diafragmàtics de la torre de llevant del castell
• 
  El castell entre 1900 i 1910
• 
• 

Bibliografia

• Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1921, p. 499 a 502. 
• Gran Enciclopèdia Catalana, volum 3, col·laboració de Teresa Lloret i Armand de Fluvià. Enciclopèdia Catalana, S.A., 1971. 

Enllaços externs

• «Castell de Boixadors». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Castell de Boixadors» (pdf). Castells Catalans.
• «Castell de Boixadors». Castells Catalans (blog), 20-02-2008.