Vés al contingut

Castell de Boixadors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:08, 3 abr 2012 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Boixadors
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud848 m
Localització geogràfica
ComarcaAnoia
 Sant Pere Sallavinera
Map
 41° 46′ 14″ N, 1° 34′ 29″ E / 41.7706°N,1.57472°E / 41.7706; 1.57472
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1533-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005670 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1731 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC12245 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Boixadors és encimbellat dalt d'un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a l’altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l’extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de reconquesta. [1]

Ubicació

El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l’Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s’alça l’església avui anomenada de Sant Pere del Castell de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s’enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s’estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s’inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Així, l’actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa. El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d’un turó en el qual s’hi emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l’església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d’estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m2. [2]

Arrencament dels arcs diafragmàtics conservats a ponent de la torre de llevant del castell de Boixadors (juny 2008)

Història del conjunt

El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l’any 1015. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1100, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors. Al segle XIV, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L’any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX. El document més antic referent a l’església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Al final del s. XVII l’edifici patia una evident deterioració, cosa que va provocar que a la darreria del s. XVIII s’hi fessin reformes. Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l’església i del castell de Boixadors va ser declarat bé d’interès cultural el 1949. Cedit a l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració. [1][3][4]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Castell de Boixadors dins de La Catalunya Romànica. Volum 3. Barcelona. Editorial Pòrtic, 1999. ISBN 84-7306-541-7
  2. ↑ Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història dins de Colecció Documents de Treball. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2008. ISBN 978-84-9803-253-6
  3. ↑ «Sant Pere Sallavinera inicia la restauració del perímetre fortificat del Castell de Boixadors». 324.cat, 19-04-2008.
  4. ↑ «S'inicia la darrera fase de restauració de les muralles del castell de Boixadors». AnoiaDiari, 01-07-2009.


Bibliografia

  • Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1921, p.499 a 502. 
  • La Catalunya Romànica (Guies Comarcals), vol. 3. Editorial Pòrtic, juny 1999. 
  • Gran Enciclopèdia Catalana, volum 3, col·laboració de Teresa Lloret i Armand de Fluvià. Enciclopèdia Catalana, S.A., 1971. 
  • Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història, Colecció Documents de Treball. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2008. ISBN 978-84-9803-253-6. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Boixadors&oldid=9270760»