Castell de Cabrera (Anoia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 1055[1][2] | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 341 metres | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Anoia | |||
| Cabrera d'Anoia | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 565-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005214 | |||
| Id. IPAC | 645 | |||
El Castell de Cabrera es troba situat dalt d’un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia) i se'n conserven restes romàniques de la muralla, al costat de la masia de can Móra i la capella de Sant Salvador.[1]
Context històric
El primer senyor va ser el bisbe i vescomte Guilabert de Barcelona, i en arribar l’any 1063 el seu successor, Miró Guilabert, va vendre el castrum Capraria a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva dona Almodis. En aquesta venda també s’hi va incloure l’església de Sancti Salvatoris. A partir de 1147 el comte barceloní encomana la castlania dels castells d’Apiera i Cabrera al vescomte Guillem de la Guàrdia. El 1273 Asbert de Mediona va donar al rei Jaume el Conqueridor el castell d’Altea a canvi del castell de Cabrera, que li cedí en feu. Més tard acabaria recuperant el d’Altea. Quatre anys més tard, Asbert donà de nou el castell d’Altea i el de Vilamajor al rei, aleshores Pere el Gran, el qual a canvi li confirmà el feu del de Cabrera.
Història del conjunt
L’any 1348 Pere de Tous rebé els feus del castell de Cabrera i lloc de Vallbona i dos anys més tard Pere el Cerimoniós li confirmava la potestat d’aquest castell. Tot i que hi hagué algunes vendes momentànies dels termes del castell, Bernat de Tous recuperà la titularitat i el 1396 aquest noble vengué el castell de Cabrera i el lloc de Vallbona als Cardona. A partir de 1483 el lloc pertanyia als Camporrells i finalment va passar a mans de la família dels Foixà vers l’any 1550, època en què el castell ja estava en estat força malmès. Finalment, a finals del segle XVIII hi ha constància que la família Móra era la propietària i va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se al portal l’escut dels Cardona.
Referències
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- ↑ 1,0 1,1 Per la comarca d'Anoia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 118, 119 (Cavall Bernat).
- ↑ Català Roca, Pere [et al.].. Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Dalmau, 1967-1979. ISBN 978-84-232-0335-2.