Castell de Calonge
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 36 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 586-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005827 | |||
| Id. IPAC | 666 | |||
| Id. IPAPC | 12650 | |||
El castell de Calonge està situat al nucli antic de la vila de Calonge (Calonge de Mar), a la comarca del Baix Empordà.
Història
El castell figura esmentat a començament del segle XII. Després, a començament del segle següent, passa a ser propietat de la casa de Cruïlles. Amb Berenguer de Cruïlles (mort cap el 1330) el castell passa a la branca secundària dels Cruïlles de Calonge, que amb més o menys sort aconsegueixen mantenir la seva propietat junt amb altres beneficis, com ara la jurisdicció civil i criminal sobre el territori, etc.
El 1477 el castell fou incendiat pel conflicte dels remences, que també van atacar la vila. Poc més endavant torna a ser incendiat (1485), però és restaurat amb rapidesa. Pere Galceran el va vendre a Galceran de Requesens (1439-1505), passant llavors dels Cruïlles a mans de la casa dels Requesens, després va passar als Cardona i d'aquests al ducat de Sessa. El 1899 passa a ser propietat d'una família de Calonge, i s'utilitzava com a casino i teatre. Ara és propietat de la Generalitat de Catalunya que s'encarrega de la seva adequació.
L'edifici
És difícil datar amb precisió aquesta mena d'edificis. És clar, però, que la part més antiga sigui la torre, gairebé quadrada, que es conserva al Sud-oest del recinte i que podria situar-se cap el segle XII, o potser més tard.
Al segle XIV s'hi va afegir un recinte trapezoïdal més ampli, amb espitlleres i coronat amb merlets. Al segle XV, possiblement després de l'incendi, s'hi va afegir un palau tardo-gòtic, adossat a la part sud i est del recinte. Posteriorment encara s'hi van afegir unes torres rodones als tres cantons del recinte (el quart ja estava ocupat per la torre quadrada) i una quarta, semicircular, a la façana de llevant.
Entre els segles XVI i XVII s'hi va afegir un cos renaixentista, que porta l'escut dels Sessa.
Bibliografia
- Pere Català, Miquel Brasó. Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau, 1991. ISBN 84-232-0442-1
- Joan Badia i Homs. Catalunya Romànica. Vol. VIII. L'Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. ISBN 84-7739-098-3
- Pere Caner i Estrany, El Castell de Calonge, Centre d'Estudis Calongins Colònico, 1986, 36 pàgines, ISBN 84-3987-365-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Calonge
