Castell de Claramunt
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 986 | |||
| Construcció | segle X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 453 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Anoia | |||
| La Pobla de Claramunt | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1275-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005593 | |||
| Id. IPAC | 1439 | |||
| Id. IPAPC | 7603 | |||
El castell de Claramunt és un castell medieval d'estil romànic del segle X situat a la Serra de la Guàrdia dominant el municipi de la Pobla de Claramunt, al marge dret del riu Anoia on forma l'entrada al congost de Capellades, marcant l'entrada a la Conca d'Òdena.
El seu terme va ser el més extens sota el domini dels Cardona a l'Anoia, ocupava 163 km2 i englobava vuit pobles: Capellades, Carme, Castellolí, Òdena, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. Així mateix, les esglésies dels termes eren sufragànies de l'església de Santa Maria del castell de Claramunt.
El castell s'assenta sobre un turó de 453 m d'altura, i ocupa una superfície de 5.400 m2. D'aquests 1.240 m2 corresponen al recinte sobirà, la torre de l'homenatge, els diferents edificis, l'església romànica de Santa Maria i la gòtica de Santa Margarida. Els altres 4.160 m2 els ocupen els patis i els baluards.
Història
El castrum de Claramunt formava part del comtat de Barcelona durant el segle X, tal i com demostra un document de 24 de juliol de 990 que fa referència a l'església de Santa Maria de Claramunt.[1]
La notícia més antiga que es conserva del castell es troba en una butlla atorgada el 25 de febrer del 978 pel papa Benet VII al bisbe Fruià d'Osona. Entre les propietats citades s'hi troben els castra de Montbui i de Tous, que limitaven amb els termes de Jorba, Claramunt, Orpí, Miralles i La Roqueta.[2]
El castell de Claramunt no és documentat com a tal fins l'any 986, quan el rei Lotari I confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, entre ells l'església de Santa Maria annexa al castell de Claramunt, la seva immunitat i la lliure elecció d'abat.[3]
Des del segle X fins al XIII el castell va pertànyer a la família dels cavallers de Claramunt. Al segle XI Deodat de Claramunt, fill de Bernat I de Claramunt, es va casar amb Ermessenda de Cardona, filla del primer vescomte de Cardona Ramon Folc I, però va morir el 1090 donant a llum al seu primer fill Bernat Amat de Claramunt, que seria el segon vescomte de Cardona. Tot i així el posterior matrimoni de Deodat, i la cessió a la seva muller dels castells de Claramunt, Espases i Esparreguera van impedir la integració del terme al Vescomtat.[4] L'any 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció als vescomtes de Cardona, aleshores Ramon Folc V, que la van mantenir fins a finals del segle XVII, quan va passar als ducs de Medinaceli.
Bibliografia
Monreal, Lluís; de Riquer, Martí. Els Castells medievals de Catalunya, vol. II. Barcelona: Falcó, 1955, pàg. 243-253. ISBN 8485874056. OCLC 434834234.
Català i Roca, Pere «Los castillos de la Reconquista en Cataluña» (en castellà). Castillos de España: publicación de la Asociación Española de Amigos de los Castillos [Madrid], núm. 71, 1971, pàg. 18-31. ISSN: 0008-7505.
Referències
- ↑ Rius Serra, José. «doc. 253». A: Cartulario de Sant Cugat del Vallés, vol. 1 (en castellà). Barcelona: CSIC, Sección de Estudios Medievales de Barcelona, 1945, pàg. 213 (Textos y estudios de la Corona de Aragón). LCCN 46017626 [Consulta: 21 desembre 2009]. «...donatores sumus vobis ad domum s. Maria, qui est in comitatum Barch., in terminio de castro Claremonte.»
- ↑ Junyent Subirà, Eduard. «doc. 445». A: Catedral de Vic. Diplomatari de la Catedral de Vic: segles IX-X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, 1980, pàg. 371-373 (Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, Sèrie Documents). ISBN 8430023933.
- ↑ Rius Serra, José. «doc. 173». A: Cartulario de Sant Cugat del Vallés, vol. 1 (en castellà). Barcelona: CSIC, Sección de Estudios Medievales de Barcelona, 1945, pàg. 144-148 (Textos y estudios de la Corona de Aragón). LCCN 46017626 [Consulta: 21 desembre 2009]. «...et ecclesiam s. Marie que est iuxta castrum 25 Claromonte;»
- ↑ Álvarez Márquez, María del Carmen. «doc. 27». A: La Baronia de la Conca d'Òdena. Barcelona: Fundació Noguera, 1990, pàg. 67-68 (Textos i documents). ISBN 8478560602 [Consulta: 4 gener 2010].